Pàgina:Iliada (1879).djvu/260

—«Fill de Laertes, respon Agamemnon, m' alegro d' haber escoltat lo teu discurs; tot ho has dit y prescrit ah intatxable sabiduría. Ben cert que faré aquest jurament, lo meu cor m' ho dicta, y no perjuraré jamay devant d' un deu. Aquiles, per molta que siga la teva impaciencia pera combatre, espérat un moment, espereuvos tots ¡oh Grechs! aquí ajuntats; espereu que pórten los presents, espereu que haguem acabat l' aliansa sincera. Ulisses, t' ho mano, esculleix entre l' armada la flor dels joves héroes; porteu de las mevas naus los presents que tinch destinats á Aquiles, y que li tinch promesos; porteu també las cautivas. Taltibi, entretant, se donará pressa en preparar en l' espayós camp dels Grechs un singlá que sacrificarém á Júpiter y al Sol.»
L'impetuós Aquiles, pren tot seguit la paraula, y esclama:
—«Atrida, valdría mes, pera ocuparse d' aquestas cosas, esperar altra ocasió, quan hi hage alguna treva en la batalla, y la meva cólera será menys violenta en mon pit. ¿No están jayent, ab lo cos destrossat, aquells que han sigut vensuts pel fill de Priam, quan Júpiter l' hi donava la victoria? ¡Y vosaltres teniu pressa pera anar al festí! Lo que es jo, desde ara exhortaré als Grechs perque córren al combat en dejú, sense pendre res; ja 'ns quedará temps pera preparar viandas en abundancia, després que 'l sol s' hage post, quan haurem venjat nostras injurias. Fins allavors cap beguda, cap aliment passará pels meus llabis: perque 'l meu company estimat, crudelment mort pel bronzo, estés sé troba en ma tenda, ab los peus envers la porta, rodejat dels seus amichs. ¡Ah, no tinch altre desitj que la sanch, la matansa y las terribles queixas dels guerrers!
— ¡Oh Aquiles, fill de Peleo! contesta Ulisses ¡oh 'l mes valent dels Grechs! ets mes fort quejo mateix, y m' aventatjas bona cosa en la destresa en manejar la llansa; mes jo dech aventatjarte molt en sabiduría, perqae vaig néixer avans y tinch més ciencia. Que mas paraulas donchs, fassen que 'l teu cor tinga espera. Los guerrers abandónan prompte un combat en que 'l bronzo, ajeu per terra nombrosas espigas; y la cullita es menys abundanta, tant aviat com Júpiter, decididor de las batallas, ha inclinat las sevas balansas envers la part contraria. Jamay pot esser convenient que 'ls Grechs estigan en dejú plorant al seus companys morts, perque cada dia 'n cauhen diferents y nombrosos, y si s' haguessen de plorar un per un ¿quan acabaría la pena cada un de nosaltres? Lo que convé, es enterrar als que han mort, y consagrar un jorn á plorarlos, pero sense perdre la fermesa d' esperit. En quant als que sobreviuhen á las terribles batallas, deuhen recordarse d' apagar la gana y la set, á fí de que ab major constancia, vestits de bronzo inflexible, poguem combatre sense descans á nostres enemichs. Companys, que cap de vosaltres espere novas exhortacions; un! altre órdre esperar, fora per desgra-