Pàgina:Iliada (1879).djvu/259

y per llarch temps encara va fer queixar á Júpiter, mentres vegé al seu fill estimat abatut per Euristeo, que li donava travalls ultratjosos.
«Y jo, quan fa poch que 'l brillant y temible Héctor destruhia als Argius, envers als vaixells, no podia desconèixer la presencia funesta d' aquesta deesa. Més si he faltat, si Júpiter m' ha pertorbat la rahó, Aquiles, desitjo avuy calmarte, y ferte donatius infinits. Ara vola al combat, encoratja á tota l' armada; t' ofereixo tots los presents que en la teva tenda t' habla promès Ulisses. Si desitjas esperarlos, encara que estigas impacient pera anar á la batalla, 'ls meus criats anirán á cercarlos en las mevas naus y te 'ls portarán, perqué veges si son á gust teu.
—Átrida, respon Aquiles, gloriós rey dels homes, disposa tu mateix si vols enviarme 'ls presents que vulgas ferme ó si vols guardarlos en ton poder; ara no pensém mes que en tornar al combat: no 'ns está be gastar aquí 'l temps en inútils discursos. No 'ns entretinguem, perque tenim molta feyna á fer. Que cada un de vosaltres vege á Aquiles en las primeras filas, destruhint ab sa llansa de bronzo las columnas troyanas. y que prenent exemple; cada un de vosaltres se recordé de lluytar cos á cos ab los enemichs.»
Ulisses, abundós en sabis consells, després d' ell, parla en aquestos termes:
«Aquiles, semblant als deus, no induescas pas als fills dels Grechs á combatre ab los Troyans, prop d' Ilió; avans d' haberse desdejunat. La lluyta no será de curta durada, una vegada las columnas vingan á las mans, y que 'ls deus, d' un y altre costat los animen. Ordena donchs als Argius que s' assacien, prop de sos vaixells, de vi y viandas, que aixó 'ls donará forsa y valor. ¿Quin guerrer es capás de combatre, sense pendre aliment, desde 'l primer llustre del dia fins á posta de sol? Per molt que siga'l seu ardor, los membres, á pesar seu se senten pesats; la gana y la set los debilitan, y 'ls genolls los hi flaquejan. Mes lo qui 's trobe satisfet, durant tot lo dia lluytará contra 'ls enemichs; dintre de son pit, lo seu cor bategará ple d'atreviment; no sentirá mica de fatiga fins que la batalla finesca. Creume donchs, despedeix l' armada y que preparen lo desdejuni. Mentres tant que Agamemnon, capdill dels guerrers, fasse conduhir los seus presents á l' assamblea, perque 'ls Grechs los vegen, y que tu te 'n alegres de cor; ademés, que jure, dret devant de l' armada que jamay Briseida ha dormit ab ell, y que, en fí, la teva ánima quede satisfeta. Tot seguit, en la teva tenda, un festí abundant vos reunirá, y tu haurás lograt tot lo que es d' exigir pera obtindré una reparació sincera. Tu fill d' Atreo, serás mes equitatiu d' aquí endavant: perque á un héroe no li es indecorós quant fasse pera apaciguar al qui ha ofés.