ardor hábilment distribuit, segons la mena de travalls que's proposa realisar Vulcá; y aixis, tant aviat precipitan las sevas exhalacions, com tant aviat las disminueixen. Lo deu posa á la fogaina bronzo inquebrantable, estany, plata y or preciós: assenta tot seguit al costat de la fogaina una grossa enclusa, agafa ab una má un feixuch martell y ab l'altra unas estenallas.
Fá primerament un escut gran y reforsat, l'adorna per tots cantons y l' voreja ab un triple cercle d'una blancor enlluernadora, d'ahont surt lo talabart d'argent. Cinch planxas compónen l'escut y Volcá omple'l demunt de bellas y nombrosas ciselladuras. Hi representa la Terra, 'l Cel, la Mar, lo Sol infatigable y la Lluna plena; hi representa tots los signes ab que 'l Cel se troba coronat: las Pleyadas, las Hiadas, lo fort Orió, la Ossa, que també es coneguda per lo carro, que gira sempre en lo mateix siti, mirant á Orió, y es la sola conste- lació que may arriva á enfonsarse en l' Occeá.
Vulcá hi representa ademés duas hermosas ciutats, pobladas de homes; en l'una s'hi celebran bodas y s'hi fan espléndits festins. A la claror de las atxas, acompanyan las núvias per la ciutat, apartadas de la cambra nupcial y ab cants invocan l'himeneo; jóves danzants forman graciosas rodonas, y en mitj d' d' ellas la flauta y la lira omplen l'aire ab los seus sons, y las matronas sortint al portals de sas casas, contemplan ab admiració aquest espectacle. Mes lluny en l' assamblea, hi ha agrupada una muniò d'homes, que sostenen un violent debat: se tracta del rescat que un que habia causat una mort debia pagar als parents d' aquest; l' acusat sosté haber pagat ja enterament lo rescat y aixis ho declara als ciutadans; lo seu contrari nega haberho rebut. Un y altre desitjan que 'ls jutjes ho decideixen. Lo poble, prenent part per l' un ó per l' altre, aplaudeix á aquell per quí s'interessa. Los heralts reclaman silenci; y 'ls ancians, assentats en lo recinte sagrat, demunt de pedras pulidas, prenen los ceptres dels heralts de veu ressonadora. S'apoyan en los ceptres quan s'aixecan y l'un despres de l'altre pronuncian la seva sentencia, Devant d'ells, hi ha dos talents d'or destinats al qui haje provat millor la justicia de la seva causa. Al voltant de l'altra ciutat, hi ha disposats dos exércits d'armas esplendentas. Los sitiadors tenen dos projectes que desitjan per igual: ó bé la destrucció per complert ó bé obtindré la meitat de las riquesas que enclou l' ilustre ciutat. Mes los sitiats se resisteixen á rendirse; s' arman pera evitar una emboscada; deixan, pera que vigilen las murallas á sas estimadas esposas, als tendres infants y als homes á qui la vellesa abat; després ells surten per las portas. Al devant d'ells hi van Pálas y Marte, fets d'or y vestits ab áureas túnicas; ab la seva gran talla, y ab lo resplandor de las sevas armaduros, se reconeix á las divinitats, puig la gent del poble es un xich
