á joves animats; forsa, pensament y veu se 'ls hi habia donat; los deus inmortals las hi habían ensenyat lo seu deber. May se separan del costat del rey. Aquest, camina ab pena. Quan se troba prop de Tótis, s' assenta en un trono esplendent, agafa la má de la deesa y li diu:
«Deesa del llarch vel, estimada y venerable Tétis ¿perqué vens á la meva morada que jamay has freqüentat? Parla: ¿qué desitjas? Lo cor me diu que ho tinch de cumplir, si puch y si res s' hi oposa.» .
—Vulcá, respon Tétis plorosa-, cap divinitat del Olimpo té l' ánima afligida per tantas penas, per dolors tan anguniosos, com aquells ab que'm fereix Júpiter. Sois á mí entre totas las Nereidas, lo fill de Saturno ha somés á un héroe, á Peleo, fill d' Eaco, y, molt á pesar meu, he tingut de sofrir l' haber dormit ab un mortal. Ara, abatut per la vellesa, 'l meu espós llanguideix en son palau. Més, aixó no era prou: vaig parí, vaig criá un fill, lo mes ilustre dels héroes. Apenas s'ha fet gran, común arbusto, apenas l'he acabat de pujar, com una tendra flor en un lloch fértil, l' he enviat en sos navilis als camps d'llió pera combatre contra 'ls Troyans; y may més podré acullirlo, de retorn á la seva patria; en la morada de Peleo. Y men¬ tres respira, mentres veu encara la llum del dia, s' afligeix y res puch fer per ell. Los fills dels Argius li habían escullit pera recompensa una jove donzella que 'l rey Agamemnon li habia prés; y desde allavoras, plé de cólera, l' ánima se li consum. Ara 'ls Troyans fan recular als Grechs, los táncan en son campament, y 'ls reys implóran á Aquiles y li prometen presents richs y nombrosos. Ell s' oposa á salvarlos, peró cubreix á Patroclo ab las sevas armas, y l' envía al combat ab sos nombrosos companys. Durant tot lo dia llúytan envers las portas Esceas; y la ciutat hauria sucombit si Apolo, quan lo valent fill de Menecios acabava de causar inmensos mals als Troyans, no l' hagués mort en las primeras filas, y no hagués concedit la victoria al fill de Priam. Aquí tens perqué vinch ara á implorar devant de tú. T' ho suplico, dóna al fill meu, á aquest fill que deu viure tant poch temps, dónali un casco, una corassa, un escut, superbas cnémidas que li subjecten unas fermas tancas: perque las armas que tenia, 'l seu fidel company, vensut pels Troyans, las hi ha perdudas, y ara ell está ajegut á térra; ab lo cor contristat.
—«Assoségat, respon Vulcá; separa de la teva ánima semblant inquietat. ¡Volguessen los deus que pogués lliurar de la mort al teu fill estimat quan li arribará l' instant funest, ab tanta facilitat com vaig á fabricar per ell armas tant superbas que 'ls mortals no podrán contemplarlas sense admiració!»
Diu aixó, y al instant se 'n torna á sas fornals, dirigeix las manxas á la forja manánlashi qve avivessen la flama. Totas á la vegada bufan sobre una vintena de gresols, y reperteixen per tots cantonts un
