Pàgina:Iliada (1879).djvu/249

suadits, per molt que siga 'l pesar que us coste! Nos quedarém tota la nit en assamblea, esforsarem nostre coratje; nostras torres, nostres grans portals ab las sevas llargas portas tancadas, ajustadas y guardadas, salvarán á la ciutat. Demá al espuntar l' alba 'ns disposarém armats demunt de nostras murallas, y si 'l fill de Peleo avansa desde 'l camp, no li será fácil donar l' assalt; se 'n entornará á las sevas naus, després d' haber desalenat als seus corcers fentlos corre al voltant de la ciutat; la seva ánima no li permetrá precipitarse dintre; jamay la saquejará; avans los nostres gossos ágils l' haurán devorat.»
Diu aixó; y 'l brillant Héctor li tira una mirada colérica exclamant:
«¡Polidámas! ja pots compendre que las tevas paraulas no 'm poden esser agradables. Nos aconsellas que 'ns refugiem dintre d'llió. ¿En cara no esteu aburrits d' amagarvos, darrera de las murallas? Un jorn entre 'ls mortals era célebre la ciutat de Priam y 'ls seus tresors d' or y de bronzo. Ara, 'ls mes preciosos ornaments de nostres palaus han desaparegut; moltas de nostras riquesas han sigut veñudas en la Frigia y en la fértil Meonia, desde que Júpiter nos va fer sentir lo pes de la seva ira. Y ara que 'l fill de Saturno m' ha concedit la victoria, que he fet recular als Grechs cap á sos vaixells, que 'ls he taucat á la vora mateixa de la mar… ¡Insensat! guárdat de donar á compendre als ciutadans pensaments tant descabelláis; cap dels Troyans sentirá la tentació d'obehirte y jo tampoch ho permetria. Amichs meus, fem lo que vaig á dirvos. Feu de manera ara de sopar, sense desfer las filas; no us descuideu de guardarvos y aneu tots vigilant per torn. Aquell que tingui aflicció per causa de las sevas riquesas, no te que fer mes que juntarlas y distribuhirlas entre 'ls guerrers nostres perque las utilisen. ¡Val mes que se 'n gaudeixe algun de nosaltres, que no pas cap dels Grechs! Demá, als primers raigs de l' aurora, 'ns armarém y reanimarém al ferotje Marte, prop dels vaixells. Si en efecte 'l diví Aquiles se 'ns mostra fora del campament, no combatrá pas tant fácilment com á n' ell li sembla; jo no fugiré pas, y li presentaré la cara. ¡Un ó altre dels dos obtindrá una esplendenta victoria! Marte está tant per los uns com per los altres, y moltas voltas mor lo que fins allavors habia fet morir.»
Aixis parla Héctor, y 'ls Troyans li responen ab vivas aclamacions. ¡Insensats! Minerva'ls ha posat fora de rahó; aplaudeixen los funestos consells d' Héctor, y menysprean los prudents avisos de Polidamas. L' exèrcit tot seguit, sense desfer l' órdre de batalla, se posa á sopar.
Pe'l seu costat los Grechs, cuberts per la nit, s' afligeixen entorn de Patroclo. Lo fill de Peleo comensa ab llargas lamentacions; las mans estesas demunt del pit del seu valent amich, sanglota fre-