Pàgina:Iliada (1879).djvu/248

tansa, fan girar los carros; los escuders se troban plens d' espant á la vista d'aquest infatigable foch, d' aquesta flama ardenta, horrible, que Minerva no para d' animar per sobre del cap del magnánim fill de Peleo. Tres vegadas la potenta veu del ilustre Aquiles s' alsa per demunt de la muralla; y tres vegadas los Troyans y 'ls seus ilustres aliats se confónen entre ells. Dotze héroes dels mes valents moren ferits per las sevas llansas mateixas y trepitjats pe'ls seus propis carros. Allavors los Grechs portan ab alegria á Patroclo fora de tret dels darts, y 'l depositan demunt del seu llit funerari. Sos companys estimats lo rodejan plorant. L' impetuós Aquiles no tarda á ajuntárselshi, y abundantas llágrimas brusentas çauhen de sas parpellas, quan veu estés en lo fúnebre llit, destrossat pe'l bronzo agut al fidel company que ell mateix ha enviat á la batalla, ab sos caballs y son carro, no habent de rébrel áson retorn.
 Al mateix temps l' augusta Juno envia, contra la seva voluntat, al sol infatigable sóta las aigas del Occeá; 's pon, y 'ls ilustres Grechs, posan terme per fi á aquesta terrible batalla.
 Los Troyans també abandonan lo camp de matansa, y deslligan dels carros los seus caballs llaugers. Avans de pensar en lo sopar, se juntan en assamblea. Tots estáu drets, plens d' espant; cap d' ells gosaria seure, perque han vist aparèixer á Aquiles, després d' haber estat molt temps allunyat de la batalla. Lo prudent Polidámas, fill de Pantos, es lo primer en pendre la paraula, perque es l' únich d' ells que preveu l' avenir y coneix lo passat; company d' Héctor, nascut en la nit mateixa, qui l'aventatjava en valor, aixís com Polidámas l' aventatjava en eloqüencia.
 «Amichs, diu, delibereu madurament; en quant á mi us conjuro perque entrém desde prompte dintre de nostras murallas, y no esperém pas en plé camp, envers als vaixells, lo retorn de la divina aurora; nos trobém aquí massa apartats d'llió. Tot lo temps que aquest home ha conservat la seva cólera contra l'ilustre Agamemnon, los Argius eran mes fácils de combatre. A mi m' alegrava en gran manera passar las nits devant de la flota; esperava també que la pendriam; mes ara tinch por al impetuós fill de Peleo; la seva ánima es tant y tant superbiosa, que no s' acontentará pas en guerrejar en la plana, ahont los Troyans y'ls Grechs s'atacan ab igual furor; sino que voldrá tot seguit apoderarse de la ciutat y de nostres nobles esposas. Anem donchs cap á Ilió; obehiume, perque aixó es lo que passará. En aquest moment, la nit divina no mes conté al impetuós Aquiles; si demá, armat, nos cau demunt aquí mateix, algun de vosaltres allavors tindrá ocasió de reconéixerlo. Los que podrán escapar d' ell, se refugiarán en nostra ciutat sagrada. ¡Mes quants y quants serán pressa dels gossos y dels buitres! ¡Ah, que jo no arribe á sapiguer semblant desgracia! ¡Amichs meus, que aquest discurs vos deixi per-