Pàgina:Iliada (1879).djvu/244

troclo, ab l' ánima apesarada, surten de la tenda fent grans crits y s' apilan al voltant del belicós Aquiles. Se pegan colps als pits, y 'ls genolls los hi flaquejan. Antíloco també s' afligeix y 's desfá en plors; subjecta ab sas mans las del seu amich, que té 'l noble cor torturat; té por que l' héroe no 's trenqui la garganta ab la seva arma mateixa. Aquiles en aixó fa sentir dolorosas queixas. Del fons dels abims escumosos, l' augusta Tétis, sentada al costat del vell Nereo, lo sent y de sobte 's posa á sospirar. Al voltant d' ella s' hi troban juntas totas las deesas Nereidas, que hi ha en los abims de la mar; com son: Glauca, Talía, Cimodocea, Nisea, Espio, Toe, Alia dels ulls grossos, Cimotoe, Actea, Limnoria, Melita, Jaira. Amfidoe, Agave, Doto, Proto, Ferusa, Dinamena, Dexamena, Amfinoma, Calianira, Doris, Panope, la célebre Galatea, Nemeria, Apseuda, Calianasa; y també Climena, Janira, Janasa, Maira, Oritía, la rossa Amatía y las demés Nereidas que habitan en los abims de la mar. Omplenan tota una gruta argentada. Totas, á quina més, se colpejan los pits, y Tétis comensa aixís las lamentacions:
«Escolteume Nereidas, germanas mevas, sapigueu totas quinas son las angunias que laceran l'ánima mía. ¡Ah dssventurada! ¡Ah, mare infortunada del més valent dels homes! ¡Ay! lo meu fill tant hermós, tant brau, aquest héroe 'l més ilustre entre 'ls héroes, apenas ha crescut semblant á un arbusto, apenas l' he criat, com una tendra flor en una térra fértil, l' he enviat dintre de naus, als camps d' Ilió pera combatre contra 'ls Troyans; y no tornaré á acullirlo mes de retorn á sa patria, en la morada de Peleo; y en tant que respira que pot veure encara la llum del sol, s' afligeix y res puch fer per ell. Ab tot, me 'n vaig; veuré al fill meu estimat y sabré quin dolor li ha vingut á caure demunt, encara que 's troba apartat de la batalla.»
Diu aixó, y surt de la gruta; sas germanas, plorosas, l' acompanyan; las aigas se separan al devant d' ellas. Quan arriban á las planas fértils de Troya, saltan tot seguit demunt de la platja, en lo siti que 'ls Mirmidons han escullit pera disposar envers la tenda d' Aquiles los seus nombrosos baixells. L' augusta mare del héroe sent los seus angustiosos sospirs, se deté al costat d' ell y llensa un crit penetrant. Abrassa 'l cap del seu fill y plorant diu rápidament aquestas paraulas:
«¡Fill meu! ¿á que venen los teus plors? ¿Quin dolor ha entrat en la teva ánima? Parla, no m' amaguis res. ¿Júpiter tal volta ha deixat de cumplir la promesa que'm va fer quan li suplicares de contenir als Grechs, privats de l' ajuda teva, arrambats al entorn de sos vaixells, sufrint crudels ultratjes?»
—¡Oh mare meva! respon Aquiles sospirant profondament, Júpiter no m' ha enganyat pas. Tot aixó s' ha cumplert. Pero ¿quin goig