Pàgina:Iliada (1879).djvu/239

Lo Beoci Peneleo es lo primer en fugir; com sempre, gira 'l front devant del enemich, Polidámas hi corre, lí pega una llansada, li raspa l' espatlla y li penetra en la carn fins al os. Mentrestant Héctor s' acosta, ab la pica al bras, fereix en la má á Leitos, fill del magnánim Alectrion, y 'l posa fora de combat; Leitos s' aparta mirant per tots cantons; no espera servirse mes del seu bras, ni aguantar la llansa pera combatre contra 'ls Troyans. Héctor lo persegueix, frisant per atraparlo, quan Idomeneo li pega una llansada al pil. Mes per mes avall de la punta de bronzo, la llarga pica de freixa s' esberla; Héctor al instant dispara la seva llansa demunt del fill de Deucalió, que 's manté dret en son carro; lo dart se desvía un xich y toca á Ceranos, escuder de Merion, que habia vingut ab ell desde las superbas murallas de Lictos. Idomeneo s' habia trobat en lo camp á peu, y ab la seva mort hauria donat una gloria inmensa als Troyans, si Ceranos no li hagués portat tot seguit los corcers llaugers; lo salva, li evita l' instant fatal, y ell pert la vida baix los colps del homicida Héctor. La llansa li penetra per entre l'orella y la barra; la punta li trenca las dents y li esbossina la llenga; rodola de dalt del carro y deixa caure las bridas. Mes Merion s'inclina, las agafa ab tota pressa y diu á Idomeneo:
«Fueteja ara fins arribar á la flota; ja veus que no queda esperansa de victora pe'ls Argius.»
Diu aixó: y 'l rey dirigeix sos superbos corcers vers als vaixells, perqué 'l terror s' ha apoderat de la seva ánima. Menelao y 'l magnánim Ayax comprenen també que Júpiter dona la victoria als Troyans, que fins allavors habia estát indecisa. L' ilustre fill de Telamón es lo primer en parlar, y fa aquest discurs:
«Amichs, lo més temerari reconeixeria que Júpiter ajuda als Troyans. Tots los seus darts nos arriban, tant si'ls tira una má vigorosa com si'ls dispara una má feble; Júpiter los dirigeix. En cambi los nostres vólan en vá y 's perden demunt l' arena. Pensém, donchs, en lo millor que 's pot fer pera endúrnos lo cos de Patroclo y umplir d' alegria, ab nostre retorn á las naus, als companys estimats. Ells están afligits sens dubte de véurens en aquesta batalla terrible; y no esperan que 'l furor d' Héctor minve avans deque las sevas mans invencibles hagen assaltat los negres vaixells. ¿No's troba entre nosaltres un misatjer de llaugeresa pera corre á trobar al fill de Peleo? Perque pensó que ignora encara la funesta nova: la mort del seu benvolgut company. ¡Ay! en l' espantosa obscuritat que embolcalla als guerrers y 'ls carros no puch trobar lo que desitjo. ¡Poderos Júpiter, lliura als Grechs d' aquesta terrible boira! Dónans la dolsa brillantor del dia! ¡Permet que puguem veure ab los propis ulls! ¡fésnos morir als menys á la llum del sol, ja que 't plau que 'ls Argius moren!»
Diu aixó: y 'l pare dels deus conmogut per las sevas llágrimas; tot