Pàgina:Iliada (1879).djvu/238

Minerva baixa del cel pera conservar l' ardor del combat; perque Júpiter que l' envía, te 'l cor vacilant y ara vol encoratjar als Grechs. Aixis com s' estén per demunt del cel l' arch-iris porprat, senyal de guerra ó de fredas tempestats que interrompren en la terra las feynas dels homens y entristeixen los remats de bestiá, aixis mateix la deesa, voltada d' una boira espessa, se desllissa entre 'ls Argius y reanima 'l seu ardor. Pren la figura y l' infatigable veu de Fénix, y trobant al valent Menelao, l' excita dientli:
«Menelao, ¡quina vergonya, quin oprobi per tú, si 'ls gossos ágils arriban á disputarse al peu de las murallas de Ilió lo cos del fidel company del Eácido! A tu 't pertoca, donchs, mostrar una constancia inquebrantable y encoratjar á tota l' armada.»
Menelao li respon:
«Venerable Fénix ¡oh pare meu! si Minerva sostingués las mevas forsas, si desviés aquesta impetuosa pluja de darts, sens dubte que la meva constancia seria inquebrantable, y protegiria 'l cadávre de Patroclo, perque morint ell ha afligit crudelment l' ánima meva. Mes Héctor té la forsa terrible del foch, las sevas armas de bronzo no acaban may de sembrar la matansa, y á ell Júpiter concedeix la victoria.»
Diu aixó: y la deesa s' alegra de que l' invoque á ella primer que á cap altre inmortal. Tot seguit ella anima 'ls genolls del héroe y las espatllas ab una forsa invencible; l' inspira l' atreviment de la mosca que perseguida contínuament, no para may de picar, perque la sanch del home es saborosa per ella. ¡Tal es l' ardor de que está plé 'l pit del héroe! S' acosta á Patroclo y dispara la seva llansa esplendenta. Entre 'ls Troyans lluitava 'l fill de Etion, Pódes, home opulent y brau; era sobre tot molt considerat per Héctor, company seu y benvolgut convidat d' ell. Quan se disposa á fugir, lo dart del ros Menelao li forada 'l talabart y li penetra en lo ventre; cau ab estrépit. L' Atrida tot seguit l' arrastra cap á la part dels Argius.
Al mateix temps Apolo empren á Héctor y l' encoratja; ha prés la figura de Fenops, fill d' Asios, habitant en Abidos y 'l més estimat dels hostes del fill de Priam. Parescut á aquest héroe, lo deu esclama:
«Héctor, ¿á quin Argiu pensas espantar desde ara en avant, si fuges al devant de Menelao, fins avuy guerrer poch esforsat? Ara se 'n emporta tot sol de las filas troyanas lo cos del teu company fidel, del valent Pódes, fill d' Etion, que acaba de morir entre 'ls primers combatents.»
Diu aixó: un negre núvol de dolor rodeja 'ls sentits del héroe. Héctor se llensa fora de las filas, revestit de bronzo esplendent. En aquest moment, lo fill de Saturno, agafant l' escut ab franjas d' or. pulit com lo marbre, cubreix de nuvoladas los cims del Ida; després dispara 'l llamp, fa tronar ab furor, agita 'l seu escut, dona la victoria als Troyans, y posa als Grechs en derrota.