cauehen demunt la térra. ¡Tant es lo que troban á faltar á Patroclo! La seva rica crinera, arrossegantse s' embruta, y desordenada flota al voltant del jou que 'ls té reunits. Lo fill de Saturno veu lo plor seu y la seva ánima 's mou á pietat; maneja'l cap y ocupan lo seu magnánim cor aquestos pensaments:
«¡Desgraciats! ¿per qué 'ls deus vos habían de donar á Peleo, rey mortal, vosaltres que no debiau esperar la vellesa ni la mort? ¿Es per qué vosaltres conegau també las afliccions dels humans? ¡Certament que no hi ha res més infortunat que l' home, entre tot lo que respira y 's mou demunt la terra! Mes Héctor no pujará pas en lo carro magnífich que arrastreu; no ho sufriré de cap manera. ¿No n' hi ha prou ab que s' haje posat l' armadura d' Aquiles, y ab que se 'n gaudeix? Amichs, vaig á donar, á vosaltres la voluntat de obehir á Automedon, y á vostres genolls la forsa pera conduirlo bó y sá lluny del perill; als Troyans, concedeixo la gloria de portar la matansa vers la flota, fins y á tant que 'l sol fassa lloch á las tenebras sagradas de la nit,»
Diu aixó, y comunica als corcers un vigor diví; sacudeixen la pols de sas crineras, y fan volar rápidament lo carro per entremitj d' una y altra host. De dalt de son siti, Automedon, á pesar de son dolors lluyta dirigintlos, del mateix modo que un buitre 's tira entre un manat d'ocas. Tant aviat fuig ab facilitat de las columnas enemigas, com ab facilitat se tira en mitj de l' ardorosa batalla, y va en cerca d' ella; pero una vegada ha derrotat als guerrers, no logra matarlos. ¿Cóm podia ésser que sol, en lo carro sagrat subjectés las bridas y al mateix temps tirés la llansa? Per últim un dels seus companys se'n adona: es Alcimedon, fill de Laerces y net de Emon.
«Automedon, li diu acostantse al carro, ¿quin deu torba 'l teu esperit y t' inspira un propósit insensat? ¡Lluytas tot sol entremitj de las primeras filas! ¡Ay, lo teu ilustre company ha sucombit, y 'l diví Héctor se'n gaudeix vestit ab l' armadura del Eácido!
—Alcimedon, contesta 'l fill de Dióres, ¿quí millor que tú podría ara dominar los corcers inmorlals? Sols podia ferho Patroclo, quan e trobava plé de vida; mes ara 's troba en poder de la Parca y de la, Mort. Vina, donchs, pren lo fuét y las bridas; jo baixaré y tiraré la meva llansa.»
Diu aixó: Alcimedon, montat en lo carro llauger, agafa 'l fuet y las bridas; Automedon baixa; l' ilustre Héctor sen adóna y dirigeix aquestas paraulas á Eneas:
«Fill d' Anquises, veig als corcers del fogós Eácido, que corren cap á la batalla, guiats per mans poch destras. No dubto de que me'n faré amo, si ab tota l' ánima vols ajudarme; precipitémnos demunt d' aquestos guerrers, que no gosarán esperarnos pera combatre.»
Eneas hi consent, y 'ls dos héroes corren cubrint las sevas espat-
Pàgina:Iliada (1879).djvu/236
Aquesta pàgina ha estat revisada.
