á aquesta batalla. No es sols per Patroclo, que prompte assaciará en Troya als gossos y als buitres, que ara es precís temer, sino pel meu cap y pel teu. Guayta á Héctor, aquest núvol de la guerra, que va á cubrirho tot; no hi ha dupte que 'l nostre darrer jorn ha vingut avuy; creume donchs, crida als mes valents dels Grechs. ¡Tant de bó que poguésseu sentir la teva veu!»
Diu aixó: Menelao se dona pressa á obehirlo y, fent grans crits, convoca als Aqueus:
«Amichs, reys y capdills dels Grechs, vosaltres que bebeu ví en los festins públichs dels Atridas, y maneu la nostra armada; vosaltres que debeu á Júpiter vostres honors y vostra gloria, m' es difícil reconéixervos un per un. ¡Tanta es la confusió y l'ardor d' aquest combat! Acudiuhi tot seguit, donéuvos pressa; que vostre esperit s' indigne al pensar que Patroclo va á ésser joguina dels gossos de Troya.
Diu aixó: y l' ágil fill d' Oileo, lo primer de tots, lo sent y acut al mitj de la lluyta; Idomeneo y Merion lo seguéixen. Mes ¿quí podria recordar los noms dels héroes que darrera d' ells, hi corren y reaniman la batalla? Los Troyans, ab tot, en columnas compactas van avansant; Héctor los mana. Del mateix modo que en la desembocadura, un riu engrossat per Júpiter, lluyta bramant contra las onas inmensas, en tant que al entorn las corrents infladas mormolan y las rebatan á la platja las onadas que las rében, aixís mateix ab estrépit los Troyans avansan fent grans crits. Més los Grechs están animats d' un sol esperit; s' apinyan imnóvils al voltant de Patroclo; sos escuts de bronzo li serveixen de murallas. Al mateix temps lo fill de Saturno escampa, per demunt dels seus cascos esplendents, una boira espessa. Lo fill de Menecios li era estimat quan vivia baix la tenda d' Aquiles; y se li feya repugnant abandonarlo perqué fós presa dels gossos d' Ilió, y per aquest motiu excita 'ls seus companys pera que 'l defensen.
Los Troyans atacan primer als Grechs, que reculan en desordre y abandonan lo cadavre; no obstant, per més que aquest siga 'l desitj dels vencedors, las sevas llansas no logran ferir á ningú. Tot seguit comensan á arrastrar lo cos; pero 'ls Aqueus no s' apartan més que un sol moment, perqué Ayax que, després d' Aquiles, los aventatja á tots en bellesa y en valor, no tarda en ferloshi deixar la presa. Se tira dret á las primeras filas. Del mateix modo que un singlá furiós, perseguit en la montanya pels gossos y pels cassadors, los dispersa á tots en poca estona, quan girantse planta cara bruscament en lo fons del esbarserar, aixís mateix l' ilustre Ayax, fill del noble Telamón, ataca y espargeix las columnas troyanas, quan s' abalansan al voltant de Patroclo, frisant per endúrselen á Ilió, emportántsen aixís la victoriá.
Lo fill ilustre del pelasgue Létos, Hipotoos, ab lo seu cinturon ha
Pàgina:Iliada (1879).djvu/232
Aquesta pàgina ha estat revisada.