Pàgina:Iliada (1879).djvu/231

 Ditas aquestas paraulas, Héctor s' aparta del ardorós combat, dirigintse, ab lleugeresa de peus, cap als seus companys. S'ajunta ab ells á poca distancia, portant ells á Ilió l' hermosa armadura d' Aquiles. Allavors se retira del camp de batalla, y 's cambia d' armadura, ordenant als Troyans belicosos que porten á la ciutat las sevas armas propias, ja que ell vesteix l'armadura eterna d' Aquiles, donatiu preciós que un dia 'ls inmortals feren á Peleo. Aquest héroe abatut per l' edat, la doná á son ilustre fill, que no pot conservarla en son poder fins á la vellesa.
 Quan Júpiter lo veu d' amagat d' ell, cubert ab las armas del diví Eácido, maneja l cap, y s' agitan en son cor magnánim aquestos pensaments:
 «¡Desventurat! no pensas mica en la mort, y no obstant la tens ben prop; portas posada l' armadura eterna d' un héroe temut de tots los guerrers; y, si has mort al seu company valent y bo, no has tret tu mateix, y segons era de fer, las armas del cap y del cos de Patroclo. Ab tot vull concedirte una gran victoria á preu de la teva vida, perqué no tornarás ja més á ton palau. ¡Andrómaca no rebrá de tas mans las armas del fill de Peleo.»
 Ditas aquestas paraulas, lo fill de Saturno fá ab sas negras cellas una senyal d' assentiment á la seva prometensa; l' armadura s' adapta als membres d' Héctor; l' horrible Marte s' apodera d' ell; y 'l seu pit se troba plé de forsa y de valentía. S' ajunta, fent grans crits als ilustres aliats, y s' apareix á tots ells resplandent ab las armas del fill de Peleo. Tot seguit los encoratja, y dirigintse á cada un dels capdills, Mestles, Glaucos, Medon, Tersiloco, Asteropeo, Disenor, Hipotoos, Fórcis, Cromios y l' augur Ennomo, diu rápidament aquestas paraulas:
 «Tribus nombrosas dels aliats vehins nostres, prestéume atenció. No es pas per necessitat ó per desitj de tindre una host inútil que us he fet sortir de vostras ciutats, sino perqué ab mí defengan de bon cor, contra 'ls Grechs belicosos, las nostras donas y las nostras criaturas. Ab tal pensament, extenuo 'ls pobles meus pera nudrirvos y fervos donatius, y faig créixer aixís vostre valor. Que tothom donchs vaje dret al enemich y caigue 'l que caigue. Aquesta es la lley de la guerra. Al de vosaltres que porte á Ilió 'l eos de Patroclo y al que fasse recular á Ayax, li donaré la meitat dels trofeus de la batalla; l' altra meitat será per mí y la seva gloria será igual á la meva.»
 Diu aixó: 'ls Licis se posan en columnas compactas, esténen las sevas llansas y embesteixen cap als filis de Danaos. Tots, en lo fons de son cor, espéran arrencar del siti ahont se troba 'l cadavre, á pesar del fill de Telamón. ¡Insensats! ¡Quants d' ells van á morir demunt de Patroclo! Ayax al mateix temps se dirigeix á Menelao:
 «Amich, deixeble de Júpiter, no tinguém esperansa de sobreviure