Pàgina:Iliada (1879).djvu/230

lo gran Ayax protegeix lo cadavre del héroe. Al seu costat s' hi troba 'l brau Menelao, que té en l' ánima una aflicció sempre creixent.
Al mateix temps Glaucos, fill d' Hipoloco, capdill dels Licis, llensa á Héctor miradas d' indignació y li dirigeix aquestas duras reconvencions:
«Héctor, ilustre en l' apariencia, moltas vegadas deixas que desitjar en las batallas. ¡Certament te 'n emportas sense rahó una gran fama, perqué molt sovint cercas la fugida! Reflexiona donchs, de quina manera, ab los Troyans no més, defensarás las tevas murallas, perqué cap dels Licis pensa lluytar per més temps al peu d' Ilió, ja que tant poch s' aprecia als que lluytan sense cobardía contra valerosos enemichs. ¡Desgraciat! ¿De quin modo en las batallas, pensas salvar lo cos d' un guerrer obscur, quan has deixat que 'ls Argius fessen presa en lo de Sarpedon, lo teu hoste y aliat, y que durant la seva vida fou la salvaguardia teva y de la teva ciutat? ¡No has sapigut tenir pit pera preservarlo de la voracitat dels gossos! Si desde ara 'ls guerrers licis me volen creure, retornarém á nostras moradas, y no trigará en veure 's lluir l' últim jorn de Troya. ¡Ah! si ls teus companys tinguessen un cor intrépit, si estiguessen animats de la confiansa dels guerrers que lluytan per la seva patria, no trigariam en emportarnos á Patroclo, l' alsariam del camp de batalla, fariam entrar lo sen cadavre en la vasta ciutat del rey Priam. Allavors los Argius se donarían pressa en retornarnos la hermosa armadura de Sarpedon y 'ns l' emportariam dins de Troya. Pensa que l' héroe mort era l' amich del més brau dels Aqueus, del primer capdill dels guerrers valents: més tu no gosas posarte front á front del magnánim Ayax: tens por de mirarlo ab tos ulls, durant las batallas, y de posarte á proba ab ell, perqué es més valent que tú.
—Glaucos, respon Héctor llensantli una mirada d' indignació, ¿perqué, essent qui ets, parlas ab arrogancia? ¡Ay! jo t creya 'l mes prudent dels guerrers que habitan la fértil Licia y ara sentint lo teu llenguatje 't trobo mancat de bon esperit. ¡Creus que no puch plantar cara al gran Ayax! Jamay he tingut por á las batallas, ni al soroll dels corcers, més sempre 'l pensament de Júpiter está per demunt nostre. Ell fa fugir al home més valent á qui ell mateix ha portat á la batalla, y li nega ab facilitat la victoria. Amich meu, vina, pósat al meu costat y repáram en la lluyta, guayta si, en lo jorn enter, me veurás, com has dit, sense coratje, ó si pel contrari, sabré fer fugir á aquell dels fills de Danaos, valdament siga 'l més esforsat, que vulga defendre 'l cadavre de Patroclo.»
Diu aixó y ab veu atronadora encoratja als Troyans:
«Troyans, fills de Dardanos, valerosos Licis, porteuvos com homes; amichs, recordéuvos de vostre impetuós valor, mentres que jo vaigá posarme l' hermosa armadura d' Aquiles, de que acabo de despullar al valent Patroclo.»