Pàgina:Iliada (1879).djvu/23

«Veus aquí com parlá, y aquestos succesos están próxims á cumplirse. Creyeume donchs, belicosos Argius, quedemnos aquí fins que haurém destruit la extensa ciutat de Priam.»
Diu aixó y 'ls Grechs li responen ab aclamacions; per tots costats las cóncavas naus repeteixen en ecos terribles los llarchs aplaudissements que promou lo discurs d' Ulisses. Allavors lo venerable Néstor dirigeix la paraula á l' assamblea:
«¡Grans deus! esteu aquí arengant com criaturas que desconeixen los travalls de la guerra. ¿En qué vindrán á parar nostres tractats y nostres solemnes juraments? ¿La flama de las hecatombas convertirá en fum los consells, los projectes dels guerrers, nostras mutuas promesas, en las quals hi tenim fé y hi fem puras libacions? ¡Combatim en paraulas, sense poguer imajinar res que siga útil, després d' haber permanescut aquí tant llarch temps! Atrida, sigas com avans ferm en tos projectes; condueix l' armada á la terrible batalla; deixa que 's consumen tot sols si un ó dos separantse dels Aqueus forman lo projecte (que no 'l portarán á cap) de tornarsen á Argos avans de que sapiguem si la promesa del deu que porta l' escut es ó no enganyadora; perque jo abseguro que Júpiter se declara de part nostra, fent senyal d' assentiment ab son cap, lo jorn que 'ls fills de Danaos s' embarcaren en sos vaixells, pera portar entre 'ls Troyans lo carnatje y la mort. Ell ha fet brillar lo llamp á nostra dreta y 'ns ha manifestat altras senyals favorables. No somieu, donchs, més, en entornárvosen avans de que cada hú de vosaltres haje dormit ab la muller d' un Troyá, venjant aixís lo rapte d' Helena y 'ls seus sospirs. Mes si algún dels guerrers está encara possehit del desitj de revéurer prompte sa morada, que s' atrevesca á tocar son negre vaixell y será presa de la mort y del destí violent. Entretant, Atrida, medita ab prudencia per tú mateix y escolta dels altres los saludables consells, que 'ls que jo vaig á donarte no son pera despreciarlos. Divideix los guerrers en tribus, en familias, ¡oh rey! y que las familias, las tribus se donguen socors unas ab altras, que si disposas aixís l' armada, si 'ls Grechs t' obeheixen, no tardarás en coneixer quins capdills, quins soldats están faltats de valor; distingirás també los més valents, perque tots combatrán segons lo valor de cada qual; y sabrás, en fí, si es per la voluntat dels deus que no t' apoderas d' Ilió, ó per la fiujesa del guerrers y sa inhabilitat en las batallas.»
Lo poderos Agamemnon parla en aquestos termes:
«¡Oh anciá! aventatjas en l' assamblea á tots los fills de la Grecia. ¡Volgués Júpiter, pare dels deus, Minerva, Febo, que entre 'ls Argius hi hagués, per secondarme, deu consellers com tú! ¡Ben prompte la ciutat del rey Priam sucombiria, presa y saquejada per nostres brassos! Mes lo fill de Saturno, lo deu que porta l' escut, me té en aflicció, perque 'm posa al mitj d' una quimera inútil y de vanas discordias. Aquiles y jo, per