Pàgina:Iliada (1879).djvu/229

vegada al capdill grech travent las armas á Euforbo y aquet estés en l' arena y la sanch sortintli á borbolls per la ferida. De prompte, cubert de bronzo brillant, esclata en crits estridents y hi corre semblant l' inestinguible foch de Vulcá. L' Atrida sent la seva veu atronadora; sospira y bullen aquestos pensaments en son cor magnánim:
«¡Ay! si abandono aquestas preciosas armas y 'l cadavre de Patroclo, que per donarme gloria jau aquí, tinch por de que algún fill de Danaos me vege y s' indigne en contra meva, y si, pera evitar la vergonya, sostinch combat ab lo divi Héctor y ab los seus companys, tinch por de que molts d' ells vingan en contra d' un sol home; perqué Héctor mena cap aquí á tots los Troyans. ¿Més perqué 'l meu cor titubeja? Quan un guerrer s' empenya, contrariant á una divinitat, en combatre contra aquella á qui ella protegeix, molt prompte un portentós flagell cau al seu demunt. ¿Qui podrá infamarme, veyentme recular devant del fill de Priam, á qui protegeix una divinitat? ¡Ah, si sentís la veu d' Ayax! Tornariam junts y sostindriam lo combat fins en contra d'un mateix deu. ¡Si logressem portar al noble Aquiles lo cos del seu company estimat, lo nostre infortuni seria més soportable!»
Mentres voltejan aquestos pensaments pel seu esperit, la columna troyana arriba, ab Héctor al devant d' ella. Menelao abandona 'l cadavre, pero mirant en darrera. Del mateix modo que quan los pastors y 'ls gossos treuhen d'un corral á llansadas y fent grans crits, á un lleó d' enorme crinera, y 'l seu cor plé de valentia salta dins de son pit y fuig malgrat seu, aixís mateix lo ros Menelao fuig de Patroclo, se deté y 's gira quan s' ha reunit als seus, contínuament cercant ab la mirada al gran Ayax. De sobte 'l veu al extrem de l' ala esquerra, ahont ordena als seus companys y reanima 'l seu ardor, perqué Febo 'ls hi ha comunicat un terror diví. Menelao vola prop d' ell y l' exhorta en aquestos termes:
«Ayax, vina, amich, donémnos pressa á combatre por Patroclo: que poguém portar al menys al ilustre Aquiles lo seu cadavre despullat de l'armadura, perqué d'aquesta n' ha fet presa lo brillant Héctor.»
Aquestas paraulas conmouhen l' ánima del belicós Ayax, lo qui, junt ab Menelao corre á las primeras filas. Héctor, entretant s' ha apoderat de las hermosas armas de Patroclo: se'n emporta 'l cadávre per tallarli 'l cap y tirar lo cos als gossos. Més Ayax s' acosta cubert ab un escut alt com una torre. Héctor recula, s' ajunta al cos dels seus companys, puja á son carro, y ordena als Troyans que porten á Ilió las hermosas armas, perque ellas sian testimoni de la seva gran victoria. Ayax estén al demunt de Patroclo 'l seu ample escut y 's detura. Com una lleona, entremitj dels seus cadells, quan portuntlos pel bosch, troba de sobte una colla de cassadors, confía en sa forsa, y arruga las cellas que li tapan la meitat dels ulls, aixis mateix