______
Menelao s' adona de que Patroclo ha caigut baix los colps dels Troyans, en lo més fort de la lluyta. Se 'n vá per entre 'ls seus fins á las primeras filas, resplandent de bronzo, y 's dirigeix al costat del cadavre. Aixís com volteja al entorn de son tendre badell, llastimera, ignorant los penosos afanys dels cuidados materns, la vaca jove que acaba de tindre un fill per primera volta, aixís mateix lo ros Menelao volteja al entorn del cadavre de Patroclo; estén devant d' ell la seva llansa, resolt á matar á qualsevol que s' acosté per péndrelo. Al mateix temps lo fill de Pantos pensa en desarmar á Patroclo jacent, s' acosta prop d' ell y amenassa al bélicos Atrida:
«Menelao, recula, abandóna aquest cos, cedéixme las sevas ensangrentadas despullas. Cap mortal avans que jo, d' entre 'ls Troyans ni d' entre 'ls ilustres aliats, ha ferit ab sa llansa al fill de Menecios. Déixam donchs recullir los trofeus d' aquesta gran gloria, si no vols que t' atrevesse y que t' arrenque la vida.»
Lo rós Menelao fá un dolorós sospir y esclama:
«Poderós Júpiter, no es pas decorós de que aquest tant se gaudeixe de la seva acció; la pantera, 'l lleó, 'l singlá, tant segur de la seva indomable forsa, no tenen l' atreviment dels fills belicosos de Pantos. No obstant, lo domador de corcers Hiperenor no ha pas gosat llarch temps de sa florida jovenesa, desde l' instant en que m' ha volgut ultrajar y m' ha esperat: me deya 'l mes cobart dels Aqueus, y jo ara puch dir d' ell que no tornará á alegrar may més á la seva esposa estimada, ab lo soroll dels seus passos, ni á sos pares venerables. De la mateixa manera inutilisaré las tevas forsas si t' empenyas en posar-
