Pàgina:Iliada (1879).djvu/226

Parca y 'l fill de Latona m' han perdut, y després, entre 'ls mortals, Euforbo; tú sols m' has donat lo tercer colp. Peró t' aviso y serva las mevas paraulas en ton esperit, de que 'ls teus jorns están comptats; veig la mort aprop teu y 'l destí violent que 't vencerán per las mans del valerós Eácido.»
Diu aixó y 'ls vels de la mort l' enmantellan; la seva ánima abandona 'ls membres y se 'n vá á las moradas de Plutó plorant la seva trista sort, las sevas forsas y la seva juventut perdudas. Ja es mort, y 'l fill de Priam encara l' ultratja.»
«Patroclo ¿com es que m' anuncias mon postrer moment? ¿Quí sab si avans lo fill de Tétis de l' hermosa cabellera, caurá baix los meus colps?»
Ditas aquestas paraulas, posa 'l peu demunt lo cadavre, n' arrenca d' ell la seva llansa, y 'l deixa en terra. Tot seguit se tira contra Automedon, company diví del fogós Eácido; anhela atravessarlo, pero 'ls caballs inmortals, donatiu superbo que 'ls deus feren á Peleo, se 'n emportan al héroe.