á ficarse en la pols, sino que cubría 'l front y la vista magestuosa del diví Aquiles. En aquest moment Júpiter vol que Héctor se 'ls pose també al cap, ara en que té la mort á prop. La prolongada llansa de Patroclo, grossa y macisa, se li trenca entre las mans; son ample escut cau á terra junt ab lo tabalart que 'l sosté, y 'l rey Apolo, fill de Júpiter, treu al héroe la corassa. L' ánima se li ompla d' estupor, lo seu hermós cos pert las forsas y 's queda del tot pertorbat. Al mateix temps un guerrer dardaniá se li acosta per darrera y ab sa llansa de bronzo, lo fereix, entre las duas espatllas; es Euforbo, fill de Pantos, que aventatja ais seus joves companys, tant per la seva agilitat, com per la destresa en tirar la llansa y en dirigir los corcers. Desde que ha menat son carro en la batalla, ja ha fet caure del seu siti una vintena de guerrers. Ell es ¡oh Patroclo! qui 't dona 'l primer colp, mes no logra ferte caure. Quan ha tornat á recobrar la seva llansa, recula y 's barreja entre 'ls seus: Patroclo, desarmat, encara li causa espant y no gosa posárseli front á front. Lo fill de Menecios, rendit per un Deu, ferit pel bronzo, recula y busca al darrera als companys seus pera lliurarse de la mort.
Héctor, al veure l' héroe magnánim ja ferit, lo persegueix fins pel mitj de las filas, y 'l fereix en lo ventre ab la llansa que li enfonsa en las entranyas. Cau ab estrépit y l'armada dels Grechs se sent plena de dolor. Aixis com un lleó obliga á lluytar á un singlá infatigable, quan combaten ferament en lo cim de la montnnya pera disputarse un escás regalí d' ayga, ahont tots dos hi vulen beure, mes lo lleó es bona cosa més robust y vens per fí al singlá que alena fatigós, aixís lo fill de Priam fa caure en térra ab sa llansa al homicida fill de Menecios, y li arrenca la vida. Héctor féntsen mérit, esclama:
«Patroclo, sens dupte 't creyas devastar la nostra ciutat, te pensavas privar de la seva llibertat á las donas troyanas y portarlas dins de tos vaixells als camps de la teva patria. ¡Insensat! per ellas es que 'ls fogosos corcers d' Héctor lo pórtan al combat. Pera allunyar d' ellas lo jorn del esclavatje aventatjo en lo maneix de la llansa als demés belicosos Troyans. A tu, demunt de l' arena 'ls buitres te devorarán. ¡Infortunat! ¿de que 't serveix l' amistat del valerós Aquiles? Sens dupte despedinte, y quedantse ell en sa tenda, t' haurá donat aquestas ordres: «No retornes al costat meu ¡oh brau Patroclo! no retornes vers la flota, sense haber arrencat de son pit la corassa ensangrentada d' Héctor.» Aquestas sens dupte haurán sigut las sevas paraulas, y en ta follía t' haurán persuadit.
—¡Ah! respon at veu apagada l' ilustre Patroclo, ara trionfas; lo fill de Saturno y Febo 't donan la victoria. Aquestas divinitats m' han rendit fácilment trayentme las armas. Si no haguessen sigut ellas, jo hauria soportat los esforsos d' una vintena de guerrers com tú: tots hauríau caigut atravessats per la meva llansa. Mes l' inexorable
