Pàgina:Iliada (1879).djvu/224

 «¡Deu meu, quin home tan ágil! ¡Com salta á tall de busso! ¡Per quánta gent arreplegaria petxinas saltant de la nau al fons de la mar, encara que estigués somoguda, ja que en plé camp tan fácilment se tira d' un carro! ¡Veig que entre 'ls Troyans també s' hi troban bons bussos!»
 Ditas aquestas paraulas, salta sobre Cebrion ab l' impetuositat d' un lleó que, devastant una estable, reb de sobte una ferida mortal, perdeutse aixis per massa ardor. ¡De la mateixa manera, Patroclo, te tiras ab furor demunt lo cos del guerrer! Héctor tot seguit salta á térra y 'ls dos héroes lluytan pera apoderarse del cadavre. Del mateix modo que dos lleons afamats, en la montanya, se disputan ab rabia la cerva que acaban de matar; aixis mateix combaten pe'l cos del bastart de l' ilustre Priam, los dos capdills de la guerra, Patroclo, fill de Menecios, y l' ilustre Héctor, frisant l' un y l' altre pera destrossarse ab lo bronzo crudel. Héctor agafa 'l cap del seu company y no abandona la presa; Patroclo s' apodera dels peus. Los Troyans y 'ls Grechs hi acudeixen y s' empeny una lluyta terrible.
 Del mateix modo que, quan l' Euros y 'l Notos se precipitan al fons d' una vall y ab lo seu xocament al conmoure los boschs en tota sa profonditat, los faigs, las freixas y 'ls corners de groixuda escorxa gemegan y entrellassan las sevas enormes brancas que 's trencan ab estrépit, aixis mateix los Troyans y 'ls Grechs al voltant del cadavre de Cebrion se topan y 's degollan los uns als altres. Ningú pensa en fugir; las llansas se clavan en las armaduras, las fletxas vólan, nombrosos palets trencan los escuts dels combatents. Cebrion cubreix ab son ple cos un ample espay y permaneix jayent entre una remolinada de pols, no poguentse recordar per may mes de sa destresa en dirigir los corcers. En tant que 'l sol no arriba al mitj del cel, los darts se creuhan d' una part y altra, y 'ls guerrers cauhen; mes quan, declinant, senyala l'hora de deslligar los bous que llauran, los Grechs quedan victoriosos; se 'n emportan á Cebrion fora de la lluyta, apartat dels combatents y li treuhen l' armadura.
 Patroclo, pensant encara en la ruina dels eneinichs, se tira contra ells: tres vegadas se precipita, fogós com Marte, fent crits terribles; tres vegadas fa caure nou guerrers á sos peus. Mes quan, parescut á una divinitat, s' hi tira embestiut per quarta vegada, allavors ¡oh Patroclo, brillan los últims raigs de la teva vida! Contra de tú Febo avansa, terrible, en lo mes fort de la violenta batalla. L' héroe no s' adóna d' aquest deu, confós entre la multitut, rodejat d' una boira espessa. Febo 's posa al darrera d' ells, y deixant caure la má pesanta, li pega en l' espinada, entre sas llargas espatllas, Los ulls se li giran convulsivament. Febo li treu del cap lo casco d' Aquiles, y l' bronzo ressonant rodola entre las potas dels caballs y la crinera s' embruta de pols y de sang. Aquest casco no estava gens acostu-