tresors aventatjan als dels altres Mirmidons. Estava á punt d' agafar á Glaucos, aquest se gira bruscament, y ab la seva llansa lo fereix en lo pit. Cau ab estrépit, y 'l dolor s' apodera dels Grechs, perque 'l caigut era un brau guerrer; los Troyans fan un crit d' alegría, 's deturan y tancan las lineas al voltant d' ell. Mes los seus companys, lluny d' acobardirse, reprenen l' atach ab ardiment. Allavors Merion mata á un guerrer Troyá, cubert d' hermosa armadura, l' atrevit Laogono, fill d' un sacerdot de Júpiter, d' Onetor, venerat pe 'l poble com si fos un deu. Merion lo fereix per dessota l' orella; tot seguit la vida li abandona 'ls membres y las espantosas tenebras lo rodejan. En aixó Eneas dispara contra Merion la seva llansa ab la punta de bronzo, creyent que al avansar ell li entrará per sota l' escut. Mes l' héroe ho veu, s'inclina endavant y aixís s' aparta del dart que al darrera seu 's clava en l'arena tremolant. La llarga pica de freixa, penetrant en la terra, vibra fins y á tant que l' impetuós Marte li fa perdre la forsa que porta; y 's compren que si 'l tret ha tocat en fals, al menys es una má robusta la que ll ha disparat. Eneas, pié de cólera, esclama:
«Merion, encara que sigas égil y bon dansant, la meva llansa t' hauria donat en un instant lo repós etern, si t' hagués encertat.
—Eneas, li respou l' ilustre Merion, es cert que estás plé de valor, mes difícil te seria arrencar la vida á tots los guerrers que ab tu combaten. També tú estás subjecte á la mort, y si la meva llansa 'l ferís, no tardarías, malgrat la teva bravesa y la confíansa en tas forsas, en donarme á mi la gloria y á Pintó l' ánima'»
Diu aixó; y 'l lili de Menecios li dirigeix aquestas recouvencions:
«Merion ¿á que vé, que tant brau com ets parles d' aquesta manera? Amich meu, no es per medi de paraulas ultrajantas que 'ls Troyans s' apartarán d' aquest cadavre, sino per la mort d' alguns dels seus capdills. En la guerra, 'l brás: en las juntas, la eloqüencia. Aqui, res de discursos, sino terribles colps,»
Dient aquestas paraulas, l' héroe tira avant; Merion lo segueix, semblant una divinitat. Com en lo cor d' un espayós bosch en lo fons d' una vall, la destral dels llenyaters pega ab estrépit y ressona al lluny, aixis mateix, en tota l' estensió de la plana, ressonan, baix los colps de las espasas y de las llansas de doble punta, 'l bronzo y 'l cuiro dels escuts. L' ull mes exercitat ja apenas hauria pogut reconeixer al ilustre Sarpedon, perque 'ls darts, la sanch y la pols lo cubreixeu de cap á peus. La munió dels héroes sense parar rodeja 'l seu cadavre, tumultuosa, estrepitosa, com lo moscam que, al venir la primavera, remoreja en la formatjeria al voltant de las gerras plenas de llet. Júpiter no pot apartar la vista penetradora de la espantosa lluyta, sino que la contempla sense parar y reflexiona profondament en son interior sobre la mort de Patroclo. Dubta en-
Pàgina:Iliada (1879).djvu/221
Aquesta pàgina ha estat revisada.
