armadura y no l' ultratjen ara que 's troba inanimat, irritats per que han mort tants Grechs, com hem mort devant dels vaixells.»
Ditas aquestas paraulas, un insufrible dolor s' apodera de tots los Troyans, perque Sarpedon, rey d' una nació extranjera, era en aquest moment un ferm salvaguardia de la ciutat d' ells; nombrosos héroes lo seguían baix las sevas órdres, y ell aventatjava á tots en los combats. Furiosos, se giran contra 'ls Grechs; al devant d' ells hi va Héctor frisós per venjar á Sarpedon. Al mateix temps, lo generós fill de Menecios encoratja als Grechs per que resisteixen l' embestida. Se dirigeix primerament als Ayax, ja naturalment plens d' ardor:
«Ayax, no titubejeu mica en fer recular als enemichs, vosaltres, los mes valents de tots. Allí resta estés lo primer guerrer que escalá la muralla dels Grechs, Sarpedon. Anem á apoderarnos del seu cadávre, á tréureli l' armadura, á insultarlo y á fer caure baix nostres colps á alguns dels que vulgan deféndrelo.»
Diu aixó, y 'ls Ayax se senten decidits á sostenir l' embestida. D' una y altra part las columnas se posan compactas; Troyans y Licis, Mirmidons y Grechs se confonen per combatre al voltant d' un cadavre; la cridoria que alsan es terrible; las armas dels guerrers se colpejan las unas á las altras ab estrépit. Al mateix temps Júpiter estén per damunt d' aquesta lluyta crudel una obscuritat funesta, á fi de fer mes saugrent encara 'l combat que s' arma per causa del inanimat cos del seu fill estimat.
Los Troyans primerament fan recular als Grechs dels ulls vius; un dels mes ilustres Mirmidons es ferit, lo diví Epigeo, fill del magnánim Agacles. Regnava avans en la populosa Budia; mes habent donat mort á un valent cunyat seu, vingué suplicant prop de Peleo y de Tétis, los qui l' enviaren, baix las órdres del irresistible Aquiles, pera combatre ab los Troyans en las planas d' Ilió, fértils en corcers. Quan posava las sevas mans demunt del cos de Sarpedon, l' ilustre Héctor li tira una pedra, 'l toca del cap y li aixafa 'l cervell dins del seu casco de bronzo Cau, de cara en terra, demunt lo cadavre, y la mort s' apodera d' ell. Al véureho, Patroclo se sent presa del dolor; corre dret á las primeras filas, lo mateix que 'l rápit esparver que fa fugir los vols de grallas y d' estornells. Aixís mateix, diví fill de Menecios, te precipitas vers als Troyans y Licis, irritat lo teu cor per la mort del teu company. D' una pedrada aquest héroe toca en lo coll á Estenelao, fill d' Itemeno, y li trenca tots los muscles. Los combatents del devant reculan, y ab ells recula també Héctor.
La mateixa distancia que recorre una llansa llaugera, disparada per un héroe en los jochs ó en los combats contra enemichs intrépits, cedeixen d' espay los Troyans als Greehs que 'ls fan recular. Glaucos es lo primer en girarse y mata al magnánim Baticleo, fill estimat de Calcon, que té la morada en Helade, y quals dominis y
