En aixó Patroclo ha romput las primeras columnas: al mateix temps que conté als fugitius cap als vaixells, y no 'ls permet satisfer lo seu viu desitj de dirigirse á Ilió, entre 'l riu, las naus y la muralla va sembrant, la mort y la venjausa. Primerament, ab sa llarga y explendenta llansa, fereix en lo pit á Pronoos, que's cubreix malament ab son escut; li fá desvaneixer las forsas, y l' héroe cau ab estrépit. En la segona embestida atrapa á Téstor, fill d' Enops, que está rendit en lo sitial del carro: en la perturbado del seu esperit, sas mans han abandonat las bridas. Patroclo lo fereix en la galta dreta, li traspassa las barras ab la llansa, y tirantla cap á n' ell, lo fá caure fora del carro. Aixís com un pescador, sen tat en un promoutori, treu del mar per medi del fil y del ám brillant un peix sagrat, aixis mateix treu al Troyá del seu siti, ab la boca entreoberta per la punla de la liansa y després lo lira en terra cara avant. Cau Téstor y 'l respir l' abandona. Al mateix temps Erialo amenassa al vencedor; Patroclo li tira una pedra, 'l toca del cap, y penetrant en son casco li aixafa 'l cervell. Cau de cara y la mort devoradora l' enrotlla. Tot seguit Patroclo, á colps precipitats, estén per demunt de la fértil terra, á Erimas. Amfóteros, Epalto, Tlepólemo fill de Damástor, Equios, Piris, Ifeo, Evipo y Polimelo, fill d' Arges.
Sarpedon, al veure tants de companys vensuts pe'l fill de Menecios, y despullats de las sevas armaduras, esclata en reconvencions contra 'ls ilustres Licis:
«¡Quina vergonya, oh Licis! ¿cap ahont fugiu? Agafeu coratje de nou, que jo me 'n vaig al devant d' aquest home, á fi de sapiguer qui es ell, que de tanta cólera está possehit. Certament ha causat molts de mals als Troyans; ha fet doblegar los genolls á gran nombre de braus guerrers.»
Diu aixó, y salta armat de son carro. Patroclo 'l veu baixar y també salta demunt l' arena. Aixis com dos buitres, d' urpias punxagudas, y de bechs torts, combaten al cim d' un' alta roca, fent xisclets estrindents, aixis mateix los dos héroes s' embesteixen l' un al altre fent grans crits. Lo fill de Saturno 'ls contempla, y ab lo cor conmogut per la pietat, se dirigeix á Juno, esposa y germana seva:
«¡Ay de mi! lo destí ho ha volgut. Sarpedon, que d' entre 'ls homes es á qui mes m'estimo, va á morir baix los colps de Patroclo. En mon pit tinch lo cor dividit per un dupte; no sé si hauria de tréurel viu del combat lamentable, per portarlo al mitj del poble opulent de la Licia, ó si deuria permetre que sigués vensut pe'ls brassos del fill de Menecios.»
L' augusta Juno li respon en aquestos termes:
«¡Oh lo mes temible dels deus, fill de Saturno! ¿qué es lo que acabas de dir? ¿A un mortal cridat ja fá molt temps pe'l desti, vols arrebatarlo á la trista mort? Cumpleix aquest desitj, pero cap dels deus
Pàgina:Iliada (1879).djvu/217
Aquesta pàgina ha estat revisada.
