Pàgina:Iliada (1879).djvu/215

temps que 'ls Grechs surten en tropell de sos vaixells. Lo bullici es horrible. Quan lo deu dels llamps esbargeix l' espessa nuvolada que sombreja las crestas de l' alta montanya, un sol esplendent aclareix las penyas, los puigs y las selvas: en las celestes alturas l' inmens éter brilla; aixis los Grechs deslliurats del foch enemich recobran alé, mes per aixó 'l combat no fineix. Los Troyans no abandonan lo camp de batalla; se veulien obligats á apartarse dels vaixells, pero encara resisteixen.
 La lluyta va estenentse, dispersantse y tots los capdills matan á ilustres guerrers. Lo valerós fill de Menecios, primer que ningú, forada ab sa llansa punxaguda la cuixa d' Areilicos que fuig, li trenca l' os y 'l fa caure de cara en térra. Menelao fereix del pit á Toas mal cubert ao son escut; li fá desvaneixer las forsas. Meges preveu l' embestida d' Amficlos y 'l fereix de la part baixa de la cama, en lo lloch ahont los muscles hi están ab espessor; lo bronzo trenca y travessa tots los nirvis del héroe; las tenebras li obscureixen la vista. Antíloco, fill de Néstor, enfonsa la llansa al ventre d' Antimnios y 'l fa caure estirat á sos peus. Máris, irritat per la mort de son germá, 's tira devant del cadávre y apunta contra Antíloco la seva prolongada llansa. Lo diví Trasimedes, avans de que 'l dart sigui disparat, dispara 'l seu, y no erra mica 'l blandí. La punta de bronzo, li toca á la espatlla, li trenca de colp tots los muscles y li fá saltar á terra l' os enter. Máris cau agonejant; sas armas ressonan y las tenebras li embolcallan la vista. Aixis baix los colps de dos germans, dos germans baixan al Erebo, tots dos estimats companys de Sarpedon, destres en tirar la llansa filis de Arnisodaro á qui habia criat l' indomable Quimera, flagell dels mortals. Ayax, fill d' Oileo, salta demunt de Cleóbulo y l' agafa viu, enrotllat entre la multitut, pero al instant lo mata enfonsantli l' espasa en la garganta; la fulla tota s' ompla de sang calenta; la mort, de rojosas tintas y la Parca crudel apagan los ulls de Cleóbulo.
 Licon y Peneleo s' atacan l'un al altre, mes las llansas se desvian y son disparadas inútilment. Allavors tots dos agafan l' espasa. Licon deixa caure la seva en la cimera del casco de flotanta crinera del seu adversari, mes se li trenca per l' empunyadura, al mateix temps que Peneleo li forada 'l coll per dessota l' orella y li enfonsa en la ferida l'espasa entera. Lo cap se separa del cos, sostingut apenas perla pell; lo cadavre 's desploma. Merion, dels peus llangers, atrapa á Acamas, y 'l fereix en l' espatlla dreta al instant en que anava á pujar al seu carro: rodola per térra y l' obscuritat s' estén per demunt dels seus ulls. Idomeneo ab lo crudel bronzo fereix en la boca á Erimas; l' arma travessa tot lo cap per sota 'l cervell, li esmicola 'ls ossos y li fa sorollar las dents; la sanch li puja als ulls y li surt pe 'l