Pàgina:Iliada (1879).djvu/214

Aquesta pàgina ha estat revisada.

. Quan haurá portat la lluyta y l' estrèpit lluny de las naus, fés que retorne bó y sá á las mevas tendas, ab totas las mevas armas y 'ls braus que l' acompanyan.»
 Aquesta fou la seva pregaria. Júpiter l' escoltá més no la cumplí del tot: va permetré que Patroclo allunyés dels vaixells la lluyta y 'ls perills; més no li concedí 'l retorn y la salvació. Aquiles, després d' haber fet las sevas libacions y d' haber dirigit lo seu clam á Júpiter, torná á entrá á la tenda, posá dins de l' arca la preciosa copa, y 's coloca á l' entrada de la mateixa tenda, resolt á permaneixer espectador del combat terrible entre 'ls Troyans y 'ls Grechs.
 Aquestos, vestint totas sas armas, inarxan ordenats y segueixen al magnánim Patroclo fins al moment en que, pleus de noble órgull, se tiran demunt dels Troyans. Aixis com las vespas, que tenen lo vesper en un caminal freqüentat per quitxalla, que té costum d' irritarlas, ¡insensats, que no veuhen que 's fan mal á n' ells y als altres! si un que passa, impensadament las excita, surten plegadas, y ab lo cor plé de furia, defenen los seus aixams, aixis mateix los Mirmidons, plens d' atreviment y d' ardor, surten precipitats de las naus. S' alsa un inmens clamoreix. Patroclo, ab veu atronadora, encoratja 'ls sens guerrers:
 «Mirmidons, guerrers del fill de Peleo, porteuvos com homes; amichs, recordéuvos de vostre impetuós valor. Aixis es com honrarem á Aquiles, lo mes brau dels Argius, nosaltres, los seus belicosos companys. Que comprengue la seva falta 'l poderós Atrida, que ha menyspreat al mes ilustre héroe de tota l' armada.»
 Aquest discurs reanima las forsas de tots y 'ls hi dona coratje; en columnas compactas cauhen demunt dels Troyans; al voltant d' ells ressona en las sevas naus lo terrible crit de guerra.
 Al veure al valent fill de Menecios y 'ls seus companys, cuberts d' armaduras esplendorosas, se pertorba 'l cor dels Troyans, sas columnas se desordenan. Creuhen que l' impetuós fill de Peleo, habent deixat la cólera que s' habia apoderat d' ell, surt de sos vaixells, reconciliat ab los altres Grechs. Miran la manera com podrán escapar de la mort.
 Al mateix temps Patroclo 's dirigeix al mitj del combat, y primer que ningú, tira la seva llansa explendenta en lo mes fort de la lluyta, á l' extrem de la nau de Protesilao. Toca en l' espatlla dreta á Pirecmes, que es lo qui desde las ribas del caudalós Axios ha conduhit als Peonis d' Amidona. L' héroe cau en l' arena exhalant dolorosos queixas. Tot seguit los Peonis s' apressuran á fugir, plens de temor al veure la caiguda del seu capdill, lo mes valent de tots ells en lo combat. Patroclo al moment logra apartar del navili las atxas amenassadoras y apaga 'l foch que l' anava consumint. Los agressors abandonan la nau mitj cremada y fujen en confusió, al mateix