Pàgina:Iliada (1879).djvu/211

espós de Juno vullga donarte la victoria, no 't decideixis pas á atacar sense serhi jo, ais Troyans belicosos; puig aixis me farias disfavor. Guárdat de deixarte portar del encegament de la lluyta y del campament, y no guies l' armada fins á Ilió, matant enemichs, perque no fos cas que un dels deus eternals baixés del Olimpo; Apolo sobre tot, que dispara lluny los darts, estima als Troyans. Retorna despres d' haber assegurat, la salvació de la ilota, y deixa que 'l combat continúe en la plana. ¡Oh Júpiter! ¡olí Minerva! ¡olí Apolo! feu que cap Troyá, que cap Grech se lliure de la mort; que Patroclo y jo sobrevisquem á la matansa. y que á nosaltres sols se 'ns concedesca 'l destruir las murallas sagradas d' Ilió!»
 Mentres que 'ls dos héroes parlan en aquestos termes, la constancia d' Ayax va minvant; los darts que de tots cantons li cauhen, l' abaten. Se veu vensut per la voluntat de Júpiter y pe 'ls colps continuats dels ilustres Troyans. Demunt de sou front lo casco ressona va horriblement, perque la cimera brillant es lo blanch de tots los colps. Sent que la fatiga li rendeix lo brás que sosté ab forsa 'l seu enorme escut, empró 'l redoblament de colps per tots cantons no logra ferlo recular. No obstant la respiració se li va fent apesarada; regala per tot lo seu cos una suor abundosa. No pot retornar l' alé; per totas parts sense treva se li presentan nous perills.
 Ara ¡oh musas que habiteu los palaus del Olimpo! digueume de quin modo comensá á caure'l foch demunt dels vaixells dels Grechs. Héctor s' acosta á la llansa d' Ayax y li pega ab sa llarga espasa, en lo punt ahont s' ajunta 'l bronzo á la pica; d' un sol colp li trenca la punta de metall y cau per terra ressonant. Lo fill de Telamón se queda ab un' arma inutilisada en la má; se'n adona y en son esperit inquebrantable reconeix, estremeixentse, la má dels deus. Es Júpiter, lo pare dels llamps que li treu los medis de combatre y vol donar als Troyans la victoria. Ayax per últim s' aparta; y 'ls vencedors tiran demunt del llauger vaixell l' infatigable flama. En un instant lo foch se comunica y abrassa l' extremitat de la nau. Al observarho Aquiles se colpeja las cuixas y esclama:
 «¡Dónat pressa, ilustre y valent Patroclo, mira 'l foch enemich com s' apodera dels vaixells! Es de temer ara que 'ls Troyans prenguen la flota é impossibiliten lo retorn dels Argius á la patria estimada. Pósat al instant la meva armadura, mentrestant que jo ajuntaré 'ls meus guerrers.»
 Diu aixó: Patroclo 's posa 'l bronzo brillant, se rodeja las camas de ricas cuémidas que tenen gafas d' argent, y 's cubreix lo pit ab la corassa brillanta del impetuós fill de Peleo, se tira demunt las espatllas lo seu glavi de bronzo adornat ab claus de plata, y agafa l' ample y sólit escut del héroe. Tot seguit se posa en son noble cap lo casco espléndit ab la crinera flotanta y ab la cimera que 's maneja