Pàgina:Iliada (1879).djvu/21

drer una ciutat. ¿Cobdicias l' or que aviat te portará d' Ilió algun vell de Troya, pera rescatar lo seu fill carregat de cadenas y tal vegada per la meva mateixa má ó per la d' un altre guerrer? ¿Te falta una cautiva que guardar d' amagat per ferli l' amor? Lo cert es que no convé que 'l mateix que 'ns mane, porte per mal camí tota l' armada. ¡Miserables! ¡rassa ignominiosa! ¡donas Aqueas, millor que Aqueus, tornéusen á nostras moradas ab nostres vaixells. Deixem aquet rey devant d' Ilió vetllant sos tresors; que sápiga si li som ó no de utilitat; ell que té ofés á un héroe mes valent que ell prenentli la seva cautiva á la forsa. ¡Mes Aquiles sols ha sentít una petita cólera, perque es un peresós, que no essent aixís, Atrida, aquet hauría sigut lo teu postrer ultratje!»
Aixis Tersites Densa invectivas contra Agamemnon, pastor dels pobles; mes prompte 'l noble Ulisses se posa al costat d' ells, llensa á Tersites una terrible mirada y 'l repren ab aquestas duras paraulas:
«Tersites, xerraire inconsiderat, calla, per més que ta veu siga armoniosa, acaba 'ls teus propósits de volgué discutir sols ab los reys. Declaro que cap mortal dels que hem vingut ab los Atridas devant losmurs d' Ilió es mes vil que tú. Essent aixís, no 't pertoca barrejar sempre 'ls reys en tas arengas, ni prodigarloshi injurias, ni que parles de vergonyosas retiradas. ¿Quin de nosaltres sab la sort que 'ns espera, y si es un bé ó es un mal pels fills de la Grecia tornarsen á sa patria? ¡Y vens aquí á insultar á Agamemnon, pastor dels pobles! Perque 'ls héroes de Danaos li han fet molts donatius, lo fas víctima de tas paraulas irritants. Mes jo 't prometo, y cregas que la meva amenassa 's cumplirá, que si 't trobo un altra volta, com ara, malparlant, vull que 'l cap de Ulisses caigue de sas espatllas, y no vull dirme mes lo pare de Telémaco, sino t' agafo, sino 't trech tots los teus vestits, lo teu mantell, la teva túnica, los darrers vels de ta desnuesa, y sino 't trech fora de la assamblea, nafrat de cops ignominiosos y fente arrencar crits de dolor.»
Dientli aquestas paraulas, Ulisses li pega ab lo ceptre á las espatllas. Tersites s' ajup y las llágrimas li cauhen en abundancia. Un tumor sagnant li apareix en las carns infladas pels cops del ceptre d' or. S' assenta tremolant, y en son dolor guaita estúpidament y s' aixuga 'l plor. Los Grechs, á pesar del seu desassosego, esclatan á riurer al veurer son aspecte, y 's diuhen los uns als altres:
«¡Deus eternals! lo fill de Laertes ha fet mil cosas excelentas, ja donant consells prudents, ja dirigint las batallas; mes avuy ha fet la millor de totas, entre 'ls Argius, reprimint lo discurs d' aquet insolent xarraire, que desde avuy amainará sa osadía y no s' atrevirá á parlar dels reys ab discursos ultrajants.»
Aquesta era la veu general. En aixó Ulisses, destructor de las ciutats, está dret ab lo ceptre á la má. A son costat Minerva, dels ulls blaus, baix