Pàgina:Iliada (1879).djvu/207

llarga de vint y dos cólsers, reforsada ab claus. Aixis com un destre caballer, ajuntant quatre caballs de rengla, los dirigeix á través de la plana, cap á la gran ciutat, seguint la via pública, y 'ls homes y las donas hi corren á collas y l' admiran; ell, sense detíndrese y sense titubejar, salta, y mentres que 'ls seus corcers volan, passa llaugerament del un al altre, del mateix modo 'l fill de Telamón, recorre á grans passos la cuberta dels vaixells llaugers. La ven seva arriba fins al éter; sense parar dona crits terribles y ordena als Grechs que salven lo campament y la flota. Héctor, pe 'l seu costat, no s' está quiet entre las filas dels Troyans. Aixis com un' áliga negre se tira en mitj d' un vol d' ánechs de bosch, de gruas, ó de cisnes de llarch coll, que pe 'l costat d' un riu buscan menjar, aixis mateix Héctor se tira entre 'ls Troyans y 's posa al costat d' un vaixell. Júpiter lo dirigeix ab sa poderosa má, y detrás d' ell empeny á la seva host. Lo terrible combat se refá més ardent que may en mitj de la flota. Al veure tal furor, qualsevol hauria dit que, arribats tots de fresch s' embestían los uns als altres per primera vegada. Aquestos son los pensaments que s' agitan en una y altra part: los Grechs no creuhen escapar de la matansa; tots temen morir; los Troyans no dubtan que pegarán foch á la flota y que exterminarán als héroes argius. Aixó es lo que tenen per segú ó esperan, y s' embesteixen ab estrépit. Héctor se manté á l' extremitat de la superba nau que ha portat á Protesilao als camps troyans, y que no deu tornarlo á sa patria. Disputantse aquest vaixell los Grechs y 'ls Troyans s' instigan y 's matan los uns als altres. Las fletxas y las llansas no son prou pera satisfer la seva rabia; tenen un sol esperit y combaten cos á cos ab las destrals afiladas, las llansas de doble punta, las destrals de dos talls y las llargas espasas. ¡Quánts magnífichs coltells s' escapan de las mans dels héroes moribundos, ó rodolan ab lo cos del qui 'ls porta atravessats! La terra está ennegrida pe 'ls dolls de sanch. Mes Héctor no abandona la nau de que s' ha apoderat; porta ell mateix la bandera y dona ordres als Troyans:
«Porteu foch, ajunteuvos, sostingueu lo combat. Júpiter nos concedeix la victoria per fi, en aquest dia en que vá á caure en nostras mans la flota que, vogant cap aquí, contra 'l voler dels deus, nos omple de dolor, per culpa de la feblesa dels ancians. Si, sempre 'ls ancians s' oposaren á que jo lluytés prop de las naus y retingueren los nostres guerrers; més Júpiter habia enterbolit nostres esperits y ara ell nos encoratja.»
Aquestas paraulas los ubriagan, y cauhen ab mes furor demunt dels Grechs. Ayax está rendit, perque una pluja de darts l' oprimeix; més recula pás á pás y no espera lliurarse de la mort; abandónala punta y la cuberta de la nau y 's posa dret demunt del banch de set peus. Allá 's detura, y mira per tots costats; y quan s' adona d' un