Pàgina:Iliada (1879).djvu/206

los Grechs torturat lo cor. Moltas vegadas un lleó devorador ataca de sobte á las innombrables badellas que pasturan en l' herba fresca d' un espayós prat: entre ellas lo pastor, veyentse inhábil pera combatre á la bestia febrosenca, no poguent defendre 'l bestiá, corre ja al devant, ja al darrera del remat, mes lo lleó salta entremitj y devora á una badella, al mateix temps que las altras fujen esporoguidas. D' igual manera tots los Grechs al cap y al fí fujen perseguits per Héctor y pe 'l poderós Júpiter. L' héroe troyá, ab tot, solzament ha mort un guerrer, Perifas de Micenas, fill de Copreo, que un dia había portat al diví Hércules los misatjes del rey Euristeo. Fill d' un pare indígne, Perifas sobressortia per tota mena de virtuts. Llauger en corre, valent en las batallas, sabi entre ls primers de Micenas, proporciona á Héctor una inmensa gloria. Al girarse, ensopega ab lo cantó del ample escut que cubreix tot lo seu cos y 'l defensa dels darts; los peus se li entrabancan; cau d' esquena y 'l casco fa un ressó terrible. Al moment que Héctor lo veu caure, se li tira al demunt, li enfonsa la llansa en lo pit y li arrenca la vida al costat mateix dels seus companys, los qui, á pesar del seu dolor, no poden socórrelo. ¡Tant es lo que temen al diví Héctor!
Los Grechs se troban entremitj dels seus vaixells, que fins los darrers han sigut portats demunt de la riba, quals costats los protegeixen. Espargits en las clarianas que deixan las naus, la crudel necessitat los forsa á abandonar la primera línea dels vaixells; pero 's deturan, tornan á afilerarse devant de las tendas y deixan de dispersarse pe 'l campament. La vergonya, lo temor los detenen, y no paran d' animarse 'ls uns als altres fent grans crits Néstor, sobretot, salvaguarda dels Grechs, invoca 'l nom dels seus pares y dirigeix á tots los guerrers la seva ardorosa pregaria:
«Amicha, esclama, porteuvos com á homes, y, en vostre esperit, temau la censura dels homes. Recordeuvos de vostras criaturas, de vostras donas, dels bens que habeu deixat en vostra patria; recordeuvos de vostres pares, vius ó morts. En nom de tots aquestos, que aquí no 's troban, jo us suplico que permanescau inflexibles, que us guardeu d' empendre la fúgida.»
Aquestas paraulas reaniman las fursas de tots y vigorisan tots los coratjes. Allavors Minerva dispersa la boira espessa que una divinitat había estés demunt dels Grechs; una viva ratxa de llum aclareix per un cantó 'ls vaixells, y per l' altre 'l camp de batalla. Héctor, febrosench de valor, y 'ls seus companys se presentan devant dels que poch há s' han retirat de la lluyta, y d' aquells que sostingueren lo combat fins al peu de la flota.
Mes de cap manera Ayax vol, en son cor gran, permaneixer en lo lloch ahont los seus s' habían detingut. Avansa á grans passos per sobre las cuberías de las naus y maneja una llansa de combat naval,