Pàgina:Iliada (1879).djvu/205

seu demunt l' armadura ressona. Aixis com un gos cassador se tira demunt d' un cervo que 'l cassador acaba de ferir mortalment al sortir de son jás, del mateix modo demunt do tú. Melanipo, l' intrépit Antíloco 's tira per tréuret l' armadura; mes se 'n adona 'l diví Héctor, que atravessa corrent lo camp de batalla y vá á embestirlo. Antíloco, á pesar del seu valor, no l' espera y fuig. Aixis com una bestia fera, que ha mort un cá, ó bé al mateix pastor que vigila 'l remat, empren la fugida avans de que una munió de gent s' ajunten per tirarse contra d' ella, aixis mateix s' escapa 'l fill de Néstor. Héctor y 'ls Troyans fan caure demunt seu una pluja de darts mortals, y aixecan gran cridoria; mes ell no 's detura ni 's tomba fins haberse ajuntat á las filas dels seus companys.
Los Troyans entretant, del mateix modo que lleons afamats, se tiran demunt dels vaixjlls; cumpleixen los propòsits de Júpiter, que sense parar los hi reanima las forsas y aplana 'l cor dels Argius: pren d' aquestos la victoria y encoratja als seus enemichs. En son esperit, vol donar á Héctor, fill de Priam, la gloria de tirar demunt dels negres vaixells l' infatigable foch, perque la pregaria inconsiderada de Tétis se vege cumplerta. Espera la flama, que devant d'ell, deu arborar los vaixells.
En aquest esperat moment, se proposa perseguir allavors als Troyans y donar als Argius la victoria. Anima, donchs, perque ataque 'ls vaixells, á Héctor, que ja 's sent plé d' ardor. Lo fill de Priam se llensa ab la furia de Marte, ó com lo foch destructor que, en la montanya, esclata en l' interior d' un bosch espayós. La seva boca escumeja; los ulls. sota 'l seu front amenassador, brillan ab una lluentor terrible; demunt del seu cap lo casco llensa raigs esplendorosos. Lo mateix Júpiter l' ajuda: perque, entre tots los héroes es l' únich á qui honora y li dona gloria. Pero 'ls seus dias serán de curta durada; ja Minerva apressura 'l seu instant fatal, y li destina en contra 'l bras robust d' Aquiles. L' héroe frisa per rompre las filas dels guerrers; intenta penetrar allá ahont veu las columnas mes compactas, las armas mes formidables. No obstant se deté, malgrat lo seu ardor; per llarch temps los Grechs, compactes com una muralla, resisteixen l' embestida. Aixis com una roca espadada, en las marges escumosas de la mar, desafia la violencia dels vents sonorosos y de las grossas onadas que s' estrellan al seu demunt, aixis mateix los Grechs permaneixen ferms y no pensan en fugir. Mes per últim Héctor, ardorós com la flama, se tira sobre d' ells per tots los costats á la vegada. Aixis l' infatigable mar, somogut per la tempesta, rebot las aiguas pe 'ls costats d' una nau llaugera y la cubreix tota d' escuma, mentres que 'l vent s' arremolina ab un terrible soroll per las velas tremolosas, y allavors los espantats marins temen en lo fons de l'ánima, perque vogan apenas separats de la mort, com ells tenen