Pàgina:Iliada (1879).djvu/204

aquesta bona armadura, regalo del rey d' aquella ciutat, perque ell se la posés y 'l defensés en las batallas: avuy, salva á son fill de la mort. Méges, tot seguit aixeca la seva llansa punxaguda y la fá pegar en lo cim del casco de Dolops; la crinera salta, y brillanta d' un viu color de porpra, rodola per terra. Lo Troyá persisteix en combatre, esperant obtindre victoria, quan lo marcial Menelao arriba, ab la llansa en la má, al socors de Méges: sense esser vist se deté al darrera de Dolops y 'l fereix de l' espatlla. Lo bronzo li surt per devant del pit; lo guerrer se desploma de cara en térra, y 'ls dos capdills se tiran demunt d' ell per tréureli l' armadura. Héctor, al veureho, exhorta als héroes descendents de Laomedon. Las sevas vivas reprimendas se dirigeixen especialment al fill de Hicetaon, al generós Melanipo. Durant la pau, Melanipo feya pasturar en Percota sos remats de bous. Mes, tan aviat com l' armada dels Grechs s' habia acostat als camps troyans, torná á Ilió y s' adestrá en las batallas. Priam lo vá rebre en son palau, y 'l tractá com als seus filis. Héctor li dirigeix aquestas paraulas:
«¿D' aquest modo, Melanipo, abandonem la victoria? ¿Lo teu cor no está afligit per la mort d' un héroe de la teva sanch? ¿No veus com treuheu l' armadura al cadávre del generós Dolops? Segueixme donchs, que no 'ns tè de satisfer lo combatre de lluny, fins y á tant que no deixem exterminats del tot als Grechs, ó bé que ells no hagen assaltat las altas murallas d' Ilió passant per demunt dels nostres cadávres.»
Diu aixó y va avansant. Melanipo 'l segueix, semblant á un deu. Lo magnánim fill de Telamón, pe'l seu costat, encoratja als Argius:
«Amichs, porteuvos com homes, conserveu l'ánima imperturabble que l' honor vos sostinga en aquesta violenta batalla. La mort salva mes que no destrueix als guerrers que témen l' infamia; y fugitius, ni 'ls val la forsa ni arreplegan gloria.»
Diu aixó: los Grechs frisan pera embestir al enemich, aplegan aquestas paraulas en la seva ánima, y cubreixen los seus vaixells ab una muralla de bronzo. Al mateix temps Júpiter reanima als Troyans; y pe'l seu costat, lo valent Menelao exhorta á Antíloco á combatre:
«Antíloco, d' entre tots los Grechs ets tú 'l mes jove; cap d' ells t' aventatja en correr, cap te sobrepuja en valentía. ¡Procura tirarte demunt d' un héroe troyá y logra matarlo!»
Després d' haberlo exitat ab tals paraulas se 'n vá; Antíloco salta devant de las filas, y, llensant miradas al seu entorn, dispara la seva llansa brilladora. Los Troyans procuran fugir del seu dart, pero aquest fuig y uo está tirat en vá; se clava en lo pit del magnánim Melanipo que s' avansa pera combatre: l' héroe cau ab estrépit, y al