Pàgina:Iliada (1879).djvu/203

Aquesta pàgina ha estat revisada.
las espatllas un escut de quatre planxas, cubreix lo seu noble cap ab un casco espléndit de flotanta crinera, y ab la cimera que ondula terriblement. Agafa una robusta llausa de punta de bronzo, y tot seguit vola al costat de son germá.

Quan Héctor veu que un deu ha privat á Teucro de las sevas fletxas, encoratja ab veu atronadora als Troyans y als Licis:
«¡Troyans, Licis, valents fills de Dardanos, portéuvos com homes, amichs! Prop de la flota dels Grechs rernembreu lo vostre impetuós valor; ja veig un terrible arquer á qui Júpiter ha privat de las sevas fletxas. Es fácil donchs de veure á quins mortals lo fill de Saturno ha volgut donar ajuda, no solament concedeix als uns una inmensa gloria, sino que abat als altres y refusa protegirlos. Ara donchs, debilita als Grechs, y á nosaltres nos assisteix; ataquen donchs la flota ab columnas compactas. Aquell á qui la llansa ó 'l dart fereixi mortalment, que more, que no morirá sense gloria si l' alcansa 'l destí fatal lluytant, per la patria. Per altre part, si 'ls Aqueus vensuts han d' entornánsen á las sevas naus, allavors aquell combatent, haurá salvat á la seva dona, á las sevas criaturas, la seva posteritat; haurá conservat intacte la seva casa y 'ls seus bens.»
Aquest discurs reanima las forsas y fa reviure 'l coratje de tots los seus. Ayax, pe'l seu cantó, exhorta als seus companys:
«¡Aqueus, quina vergonya! ara sí que es necessari morir ó salvarnos allunyant la flota del perill. ¿Espereu tal vegada, si 'l brillant Héctor s' apodera de las naus, recular á peu fins á la patria vostra? ¿No sentiu de quina manera Héctor excita 'ls seus? ¿cóm la seva rábia 'l dú á calá foch á nostres vaixells? No es la dansa no á lo que indueix als seus companys, sino á la guerra. Un sol medi 'ns queda, que es lo d' agafarnos cos á cos ab los enemichs; morim aviat ó salvem ardidament la vida nostra, avans de consumirnos en un llarch combat, en una lluyta indecisa, contra guerrers menys valents que nosaltres.»
Aquestas paraulas reaniman las forsas de tots y fan reviure 'l coratje dels seus. Allavors Héctor mata á Esquedios, fill de Perimedes, capdill dels Focis. Ayax mata á Laodamas, capdill dels peons, ilustre fill d' Antenor. Polidamas mata á Otos de Cileno, company de Méges, magnánim capdill dels Epeus. Al veureho, Méges se tira contra l' héroe troyá, mes aquest s' aparta, y la llansa contra d' ell tirada, no 'l toca. Apolo no permet que more en la primera fila; lo bronzo 's clava en lo pit de Cresmos, que cau ab estrépit. Tot seguit Méges li treu las armas. Al mateix temps, un impetuós combatent, destre en lo maneig de la llansa, nascut del generós Lampos, fill de Laomedon, Dolops, s' hi tira y forada l' escut del fill de Fileo; mes lo bronzo no logra penetrar á través de las mallas de la seva espessa corassa. Fileo habia portat un jorn d' Efira, banyada pe'l riu Seleis,