Pàgina:Iliada (1879).djvu/202

Aquesta pàgina ha estat revisada.

no toca al héroe, pero al seu costat fereix en lo cap, al demunt de la orella, á Licofron, fill de Mastor, fidel company d' Ayax. Aquest guerrer habitava en Salamina, lluny de la divina Citere, la seva patria, desde que habia mort á un ciutadá d' aquesta illa. Cau d' espatllas al devant de la punta del vaixell; la forsa abandona 'ls seus membres.
 Ayax s' extremeix y cridant á son germá:
 «Teucro, li din, la mort nos ha robat á nostre fidel company: al fill de Mastor, que de Citere vingué á habitar en nostre palau, y á qui nosaltres obsequiavam com á nostres parents benvolguts! ¡Lo magnánim Héctor l' ha ferit! ¿Ahont son las fletxas mortals y l' arch que t' ha donat Febo-Apolo?»
 Teucro 'l sent, y corre al costat d' Ayax portant en la má l' arch flexible y 'l carcax plé de fletxas. No tardan los seus darts en volar dret als Troyans. Clitos, ilustre fill de Pisenor, es lo primer á qui alcansa. Menava 'l carro del valent Polidámas, y per complaure á Héctor y als Troyans se dedicava á dirigir las eugas fogosas, allá ahont era major lo desordre de las falanges. L' infortuni cau demunt d' ell rápidament, y 'ls vehements desitjos dels seus companys no li poden preservar. La fletxa xiula y li fereix lo coll per darrera; cau del lloch en que 's trobava, las eugas reculan y 'l carro vuit ressona estrepitosament. Lo rey Polidámas se 'n adona tot seguit, corre devant dels corcers, y los confia á Astinoos fill de Procion.
 «No 'm perdes de vista; ves conduhint lo carro sempre prop meu, en tant jo torno á combatre en la primera fila.»
 Teucro, al mateix temps, treu del seu carcax un' altra fletxa que destina al ilustre Héctor; perque si l' hagués mort quant aquest tant se distingia, hauria posat fi á aquesta lluyta que 's sosté tant terrible entre la flota. Mes no pot amagarse á la previsió de Júpiter que vigila per la salut del héroe, y priva de la victoria al fill de Telamon. Al moment en que Teucro estén lo seu arch infalible, 'l pare dels deus li trenca 'l nirvi entre las mans, l' arch s' escapa, y la fletxa, de bronzo carregada, 's desvía. Teucro allavoras furiós esclama:
 «¡Ay, Ayax! alguna divinitat sens dubte 'ns inutilisa 'ls medis de combatre. M' arrenca l' arch, y 'in romp 'l nirvi nou que jo mateix hi habia posat al trench d' auba, esperant que donaria impuls volador á gran nombre de darts!»
 —«Amich, respon lo magnánim fill de Telamón, deixa descansar lo teu arch y las tevas lleugeras fletxas, puig que algún deu las fa tornar inútils: cubreix las tevas espatllas ab un escut, agafa una prolongada llansa, vina á combatre als Troyans y á donar coratje al restant de l' armada. Encara que vensuts, no deixém que se 'ns apoderen sense perill de nostras superbas naus, y no pensém mes que en resistir valerosament.»
 Diu aixó; Teucro corre á deixar l' arch en la seva tenda, 's tira de-