Pàgina:Iliada (1879).djvu/200

Aquesta pàgina ha estat revisada.

don, fill bastart del diví Oileo, es germá d' Ayax, mes habitava en Filacia, lluny de la seva patria, desde que habia donat ab la seva má ferida mortal al germá de la seva madrastra Eriopis. Jasos, manava als Atenienses y passava per fill de Bucolis. En la primera fila Polidamas mata á Mecisteo y á Polites Equíos; l' ilustre Agenor, tomba á Clonios; per últim, quan Deyocos se gira volguent fugir, Páris fereix ab la seva llansa, per demunt de la espatlla y li enfonsa en las carns lo bronzo per enter.
 Mentres que 'ls vencedors los hi treuhen las armas, los Grechs se tiran al fosso, travessan l' estacada y fugen en confusió, obligats á tancarse en sas murallas. Héctor, ab veu atronadora encoratja als Troyans:
 «Tireuse demunt dels vaixells, deixém estar aquestas despullas ensangrentadas; lo qui vege que s' aparta de la flota, prometo que morirá; los seus germans y las sevas germanas no encendrán la seva pira, sino que 'ls gossos lo trocejarán enfront de las murallas de Troya.»
 Dient aquestas paraulas, fueteja lo llom dels seus corcers y en las filas dona órdres als Troyans. Aquestos lo segueixen tots, y fent grans crits, posan en marxa 'ls seus carros. Una terrible cridoria ressona. Devant d' ells, Apolo va avansant, y ab los seus mateixos peus tirant en mitj del fosso la terra del costat, estent á son pas un pont espayós, ample d' un tret de dart disparat per una má robusta. Las sevas falanges estesas hi passan, y al devant d' ellas, Apolo agita 'l preciós escut. Lo deu destruheix la muralla dels Grechs sense mes esfors que 'l que fá un nen que, á la entrada del mar, ab los peus y las mans ensorra, tot jugant, los edificis d' arena que ha aixecat fácilment. Aixís mateix ¡oh poderós Apolo! arruinas aquesta muralla que ha costat tantas penas y tants esforsos als Argius, y tú fás que fugen. Ab tot, se deturan al peu dels vaixells; allavors s' exhortan los uns als altres y, ab los brassos estesos, imploran en veu alta á tots los deus. L' anciá de Gerenia, Néstor, sobre tot, salvaguardia dels Grechs, alsa las mans vers al cel y prega en aquestos termes:
 «¡Oh poderós Júpiter! si alguna vegada en la fértil Argólida los héroes Grechs, cremant per tú cuixas suculentas de bous y d' anyells, t' han pregat pe 'l seu retorn á l' estimada patria; si ab una senyal de consentiment tu 'ls hi has promés lo que 't suplicavan, no ho deixis en oblit, rey del Olimpo, allúnyalshi 'l seu darrer jorn, no permetes que 'ls Troyans los destruheixen.»
 Tal sigué la pregaría del venerable fill de Neleo. Lo prudent Júpiter l' escolta, y fá ressonar un estrepitós tró. Los Troyans, al espetech del llamp, se tiran á la lluyta ab mes furor y sols pensan en combatre. De la mateixa manera que las inmensas onadas de la plena mar, excitadas per la violencia dels vents, perque aixó sobre tot