Pàgina:Iliada (1879).djvu/199

mostrarse eloqüents. Plé per ells de la major bona intenció, 'ls arenga y dia:
«¡Oh deus, quin estraordinari prodigi esclata á la meva vista! Héctor s' ha alsat, habent lograt lliurarse un'altra vegada de las Parcas. Certament tots esperavam que hauria sucombit baix los robustos brassos d' Ayax; pero alguu dels inmortals l' ha salvat y ara veig que aquest héroe, que ha fet morir áuna munió d'Argius, se trova disposat á fer altre tant. ¡Sense l' aussili de Júpiter, no reapareixeria en las primeras filas ab l' ardor ab que ho fá! Creyeume donchs, y fem lo que vaig á proposar. Ordenem als nostres guerrers que reculen fins als vaixells. Mentrestant nosaltres aquí, en lo camp de batalla, nosaltres que som tinguts pe'ls mes valents, agrupemnos, abaixem las llansas, y resistim la primera embestida. Héctor, malgrat lo seu ardor, no s' atrevirá á penetrar en las columnas dels Grechs.»
Diu aixó y 'ls Aqueus l' obeheixen; los uns rodejant á Ayax, al rey Idomeneo, á Teucro, Merion y Méges, igual á Marte, reaniman lo combat, juntan als mes valents y fan cara al fill de Priam y als demés Troyans; darrera d' ells, los altres, la multitut se concentra prop dels vaixells.
Los Troyans, en columnas compactas, avansan. Al devant seu Héctor camina ab pas superbiós, mes Apolo 'l precedeix rodejat d' un núvol y portant l' horrible escut, plé de franjas, obra admirable de Vulcá, que va donarlo á Júpiter, pera terror dels mortals. Febo l' aguanta ab sas mans divinas y dirigeix l' host troyana.
Los Grechs, en columnas compactas, se mantenen ferms. D' una y altra part una cridoria estridenta s' alsa. Las fletxas volan, al impuls dels nirvis tirants, y nombrosas llansas s' escapan de mans atrevidas; algunas tocan al pit dels joves guerrers, y las altras cauhen en mitj de la sorra avans d' arribar als combatents, y encara que desitjosas d' assaciarse de carn enemiga, quedan clavadas en l' arena.
Mentres que en las mans d' Apolo l' escut inmortal permaneix inmóvil, d'una part y altra 'ls darts volan y 'ls guerrers moren. Mes quan lo maneja, passejant las miradas per entre l' host dels Argius, quan pe 'l seu demunt llensa un crit formidable; lo cor dintre dels seus pits s' abat; perden la memoria del seu impetuós valor.
Del mateix modo que's posa en desórdre un remat de bous ó d' ovellas, demunt del qual un parell de bestias feras se tiran, durant las últimas horas d' una nit fosca, aprofitant l' ausencia del pastor, aixís mateix fugen los Argius esparverats, perque Apolo dirigeix cap á n' ells al Terror, y entre 'ls Troyans hi porta la victoria. Allavors la batalla s' esten, se dispersa, y cada un dels capdills Troyans mata á un guerrer. Héctor mata á Estiquios y á Arcesilao: l' un, capdill dels Beocis, acorasats de bronzo; y l' altre, fidel company del magnánim Menesteo. Eneas fá mossegar la terra á Medon y á Jasos. Me-