Pàgina:Iliada (1879).djvu/194

jo 'l treguí d' aquest lloch de desterro y 'l vaig conduhir á Argos, despres d' haber passat nombrosos afanys. Ten present aquestos recorts y renuncia á las tevas astucias; no cregas aprofitarte de tas pérfidas caricias, perque vanament has abandonat la mansió dels Deus.»
A aquestas paraulas, l' augusta Juno tremola y respón en aquestos termes:
«Poso per testimoni á la terra, al ample cel que la cubreix y á las onas infernals de l' Estigia, jurament lo mes ferm, fins pe 'ls mateixos deus: poso per testimoni la teva testa sagrada y 'l llit de nostre himeneo, pe 'l que jamay juraria en fals, que no ha sigut per la meva voluntat que 'l poderós Neptú, ajudant als Grechs, posa en derrota á Héctor y als Troyans. Aquest deu segueix los impulsos del seu propi cor, habent pietat dels Aqueus als que mira apurats prop de las sevas naus. Mes, per compláuret, l' exortaré perque s' allunye ¡oh poderós Júpiter! y se 'n vagi ahont tú li manarás.»
Lo pare dels deus y dels homes sonriu y contesta:
«Augusta Juno, si 'l teu pensament correspongués al meu, quant t' assentas entre las divinitats. Neptú, qualsevols que fossen los seus propósits, cambiaria tot seguit de parer per posarse d' acort ab nosaltres. Si son sinceras, donchs, las tevas paraulas, ves á l' assamblea dels inmortals y fes venir aqui á la llaugera Iris ab l' ilustre arquer Febo, á fi de que la deesa se 'n vage á las filas argiuas y que digui al rey Neptú que abandone 'l camp de batalla y se 'n entorne al seu palau. Apolo, per altre cantó, excitará á Héctor á combatre, li donará nou vigor y li fará desapareixer los dolors que are tenen abatuda la seva ánima. Aquest héroe al moment embestirá als Grechs incitant en contra d' ells al pálit Terror. Aquestos fugirán, sucombirán al peu dels vaixells del fill de Peleo: Aquiles allavors enviará pera socórrelos al seu company estimat. Petroclo morirá devant de las murallas de Troya, baix los colps del ilustre Héctor, despres d' haber fet caure á una munió de joves guerrers, y entre ells á mon fill, lo diví Sarpedon. Per últim, Aquiles, furiós, matará á Héctor. Desde aquest instant, concediré d' allí endevant la victoria als Argius, fins y á tant que, inspirats per Minerva, hagen destruit la superba Ilió. Mes, en tant no siguin cumplertas las pregarias fetas per Aquiles, no calmaré la meva cólera, ni permetré que cap dels inmortals ajude als Grechs. Vaig fer aquesta promesa, ab una senyal d' assentiment ab lo cap, lo dia en que Tétis, abrassant los meus genolls, me suplicá que desagraviés al valerós Aquiles.»
Diu aixís: y Juno, dels brassos blanchs, ab docilitat á aquestas ordres, se 'n va del cim del Ida vers al Olimpo. Del mateix modo que vola 'l pensament d' un home, quan habent recorregut moltas encontradas, diu en son interior: «Me trobo en tal lloch», y li venen