______
Quan los fugitius hagueren passat l' estacada y 'l fosso, ahont caigueren molts d' ells, varen detenirse y s' agruparen junt als seus carros, blanchs de terror. En aquest moment Júpiter se desperta en lo cim del Ida, al costat de Juno. S' alsa; estén la vista y veu als Troyans fortament apretats, al darrera d' ells los Grechs que 'ls persegueixen, y en las filas d' aquestos lo potent Neptú. Veu també en la plana, rodejat dels seus companys, á Héctor estés demunt l' arena, sense sentits, respirant apenas y vomitant sanch negrenca, perque l' ha ferit una má robusta. Al veure semblant quadro, 'l pare dels deus y dels homes se conmou de compassió; dona á Juno una mirada terrible y esclama:
«¡Insensata! tú y ningú mes ab tas dolentas manyas has allunyat del combat al diví Héctor, y l' host seva está fugint. ¡No sé si ara deuria ferte recullir la primera 'l fruit dels teus detestables enganys magullante á colps! ¿No 't recordas ja d' aquell dia en que, llansada en l' aire, ab una enclusa á cada peu, las mans encadenadas, ab lligaduras d' or intrincadas, jo 't mantinguí sospesa entre l' éter y 'ls núvols? Las divinitats indignadas en l' espayós Olimpo, se 't acostan y no poden deslligarte, sense considerar que al primer que ho intentá, vaig agafarlo, y vaig llensarlo del llindar diví, y caigué defallit damunt la terra. Mes la meva ira causada pe 'ls mals sens treva que ocasionas al diví Hércules, no quedá apaciguada. Ajudada pe 'l buf del Boreo, habias entregar á aquest héroe al furor de las tempestas, l' habias llensat á la mar inmensa, l' habias tirat á la platja de l' illa populosa de Cos, y procuravas la seva perdició. Mes
