Pàgina:Iliada (1879).djvu/19

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pobles, en un cantó posar tots los ciutadans d' Ilió, y en l' altre agrupar los Grechs per desenas, y péndrer, per abocar vi en nostres copas, cada grupo un guerrer troya, moltas desenas quedarían encara sense abocador. ¡En tanta manera, sino m' enganyo, 'l nombre dels Argius sobrepuja al dels habitants de Troya! Més aquestos están segondats per auxiliars hábils en lo maneig de la llansa, vinguts d' una porció de ciutats. Aquestos son los valents guerrers que 'm contrarían y que, á pesar de mos desitjós, m' impideixan arrasar á la superba Troya. ¡Han passat ja nou anys del gran Júpiter, y 's pudreix lo fustam de nostras naus y 's desfá 'l cordam d' ellas! En tant, pot ser nostras mullers, sentadas ab nostres tendres fills en nostres palaus, desitjan revéurernos, y l' empresa que 'ns ha dut aquí segueix inacabable. Creyéume, donchs, y fem tots lo que vaig á dirvos: Fugim donchs de nostres vaixells als camps de la patria, perque jamay lograrém pendrer la gran Ilió.»
 Aquet discurs feu bategar lo cor dins lo pit d' tots aquells de l' assamblea que no habían pres part en lo consell. L' assamblea s' agita com las corpulentas onadas del mar Icari quant l' Euros y 'l Notos las conmouhen, precipitantse de las tormentosas nuvoladas del pare Júpiter. De tal manera com ab l' alenada del rápit Céfir, ondulan los camps de blat que 's mou inclinant las dèbils espigas, aixis mateix s' estremeix l' assamblea entera. Després los uns corran fen grans crits vers la flota, voltats d'un núvol de pols que alsan al seu pas; altres s' animan mútuament á agafar los vaixells y tirarlos á la mar divina, comensant a netejar los canals;[1] lo clam dels que frisan per anársen puja fins al cel, y retiran los estays sobre 'ls qué reposan las quillas de las naus.
 Allavors tal volta, á pesar del destí, los Aqueus se 'n haurían anat, si Juno no hagués parlat aixís á Minerva:
 «¡Cóm, infatigable filla del deu que porta l' escut! ¿Los Grechs pensan fugir aixís per l' ampla planura dels mars fins á sas moradas y á sa dolsa patria? ¿Volen abandonar aixís á Priam y als Troyans la gloria y l' Argiva Helena, per quí tant nombre d' Aqueus han mort devant d' Ilió, lluny dels patris camps? Afányat á baixar á las filas dels robustos Grechs acorassats de bronzo; fes detenir als guerrers ab dolsas paraulas; no 'ls deixis tirar sas veleras naus á la mar divina.»
 Aixís díu, y dócil á sas ordres, Minerva pren lo vol desde las elevadas cimas del Olimpo y arriba ab rapidés fins als llaugers vaixells dels Grechs. Allá troba inmóvil á Ulísses, en prudencia comparable á Júpiter, que no habia mogut per res sa negrenca nau, perque un viu dolor li tenia oprimit lo cor. Minerva l' empren y li díu:

 «Fill de Laertes, ¿penseu també fugir en vostras naus fins á vostras moradas y á vostra dolsa patria? ¿Penseu abandonar á Priam y als Tro-

  1. Fossos oberts pels vaixells en la platja.