Pàgina:Iliada (1879).djvu/188

y 'ls homes Cimindis. Entretant Juno puja rápidament al Gargaros, un dels pichs del elevat Ida, y Júpiter, que amontona las nuvoladas, se'n adona. Tot de sopte 'l desitj s' apodera de la seva ánima com aquell dia en que per primera vegada entrá en lo llit d'ella, d' amagat de sos pares. Corre al devant seu y li diu:
 «Juno ¿qué es lo que't fa abandonar l' Olimpo y 't porta aqui? En lloch veig los teus corcers ni 'l carro que 't transporta.»
 L' enganyosa Juno li respon en aquestos termes:
 «Me'n vaig als confins de la terra fértil á visitará l'Occeá, pare dels deus, y á la venerable Tétis, que m' han criat y nodrit en sos palaus; vaig á visitarlos y á posar pau á las sevas disidencias. Molt temps fa ja que están separats y no gosan junts de las caricias del llit nupcial, perque la cólera s' ha apoderat de la seva ánima. He deixat al peu de l' Ida 'ls corcers que m' han portat per demunt de la terra y de la superficie de las aiguas. Per tú, sortint del Olimpo he volgut passar per aqui, per por de que no ho prenguesses á mal, si sense donárten coneixement me'n anava al palau del rápit Occeá.
 —Juno, contesta 'l que acopla las nuvoladas, podrás anarhi mes tart; mes ara vina y primerament descansem y entreguemnos á las delicias del amor; que jamay deesa ni mortal m' ha inspirat com tú tants desitjos amorosos: ni l' esposa d' Ixió, que engendrá á Pirotoo, tan valent com los deus; ni la filla d' Acrisio, Danae, mare de Perseo, 'l mes ilustre dels homes; ni la filla del gloriós Fènix, que va parí á Minos y á Radamante; ni en Tebas, Alcmena, mare d' Hércules de l' ánima indomable, y Sémele, mare de Baco, delicia dels humans. No, la róssa Céres, Latona ni tu mateixa m' habiau jamay inspirat l' amor que ara sentó per tú, ni 'ls desitjos que m' encenen.
 —¡Temible Júpiter! respon l'enganyosa deesa, qué has dit ara! ¡Vols entregarte al amor en aquest moment en lo mont Ida, ahont tot es visible! Considera que si undels deus nos descubreix dormint, y ho esplica als demés inmortals, no gosaré may mes, sortint dels teus brassos, retornar á ton palau, perqué hauré fet una cosa vergonyosa. Mes si realment t' hi empenyas, si es aquest lo desitj del teu cor, hi ha una cambra nupcial que t' ha construit lo teu fill Vulcá, que té las entradas tancadas ab robustas portas; anemhi, anem al nostre llit, ja que en aquest instant te plau dormir al meu costat.
 —¡No tinguis por, oh Juno, continua Júpiter, d'esser vista dels deus ni dels mortals! Vaig á rodejarte d' un núvol d' or que 'l sol mateix no lograría traspassar ab sa penetradora llum ni ab sas miradas, de las que res n' escapa.»
 Ditas aquestas paraulas, lo fill de Saturno apreta entre 'ls seus brassos á la seva augusta esposa. Sota d' ells la terra produeix herba nova; 'l loto humitejat de la rosada, 'l crocus, y 'l jacinte dols y olorós, los sostenen blanament. S' ajeuhen en aquest llit, rodejats d'