Pàgina:Iliada (1879).djvu/187

lo qual hi descansarás los peus brillants durant los espléndits festins.»
L' apacible Somni contesta en aquestos termes:
«Juno, augusta deesa, filla del gran Saturno, induptablement que ensopiría ab facilitat á qualsevol altre deu, encara que fós lo qui conmou l' Occeá, origen de tot; pero no m' acostaré pas á Júpiter, no l' adormiré pas, si ell mateix no m' ho ordena. M' he tornat prudent desde que vaig fer lo que'm manavas aquell dia en que 'l seu magnánim fill navegava per las costas d' Ilió, després de destruida la ciutat dels Troyans. Dolsament espargit al entorn del deu que porta l' escut, vaig adormir la seva prudencia, mentres tú en ton cor preparavas á son fill mals á milers. Tot seguit exitares en contra d' ell la violencia de las tempestats, y vas allunyarlo dels seus amichs, en l' illa populosa de Cos. Al despertarse, 'l pare dels deus, indignat, exhala l' ira seva y fá tremolar als demés deus en los palaus inmortals; sobretot me busca á mí, vol destruirme precipitantme desde 'l éter al mar; mes jo 'm refugio prop de la Nit, que subjecta als deus y als homes y ella 'm salva. Júpiter se calmá, á pesar del seu furor, perqué tingué por de desagradar á la Nit rápida. ¡T ara vols ficarme en un nou perill!
—Somni, respon la deesa, ¿perqué tens aquestos pensaments? ¿Créus que Júpiter ajudará als Troyans com al seu fill Hércules, y que per causa d'ells se posará encolerisat del mateix modo? Segueixme y t' uniré á una de las Gracias mes joves; donarás, en una paraula, 'l dols nom d' esposa á Pasitea, á qui desitjas tots los dias.»
Diu aixó: lo Somni, apoderat d'una dolsa joya li contesta:
«Júram per l' aigua inviolable de l' Estigia, ab una má en la fértil terra y l' altra en la superficie igualada de la mar, pren per testimoni á tots los deus infernals, corteig de Saturno, que'm donarás per esposa á Pasitea, una de las Gracias més joves, á qui desitjo tots los dias.»
Diu aixís: y Juno, dels brassos blanchs, no dupta gens en compláurel, fa 'l jurament tal com ell li ha demanat, posanthi per testimoni á tots los deus que resideixen sota 'l Tártaro y que s' anomenan Titans. Tot seguit, després que ella ha acabat de fer lo solemne urament, abduas divinitats, abandónan á Lemnos y á la ciutat de Imbros. Rodejadas d' una boira, acaban tot seguit la seva via. Arriban á Lectos, al peu de l' Ida, fértil en manantials, niadora de animals salvatjes. Allá deixan l' Helespont y caminan costa amunt. Los seus passos fan cimbrejar lo brancatje dels arbres boscans. Lo Somni 's detura fora de la vista de Júpiter, y s' amaga entre 'l fullatje d' un pi gegantesch, lo mes alt dels que ha criat l' Ida, y que s' enlaira fins al éter. Allá, cobert per espessas brancas, pren la figura de un au grunyidora, á la que, en las montanyas, los deus anomenan Calcis,