«¡Oh Atrida, quina paraula ha sortit de la teva boca! ¡Desgraciat! ¡Com no ets lo capdill d' un exércit sense honor, y no de nosaltres, á qui Júpiter ha destinat desde l' infantesa á la ancianitat, á sostindré las mes penosas guerras, fins á tant que la mort nos acaba! ¿Tens, donchs, veritablement lo propósit de abandonar la gran ciutat dels Troyans, per la que habem sofert ja tant y tant? ¡Ah! calla de por que'ls demés Grechs no senten aquestas paraulas que un home que sápiga lo que deu dir, un rey que porta ceptre, un capdill d' un exércit, que te baix las sevas ordres tanta gent, com aquí hi ha d' Aqueus somesos á ton poder, no hauria pas deixat sortir de la seva boca. Si, no hi poses dubte, reprobo 'l consell que'ns donas de tirar nostres vaixells al aygua mentres dure la batalla, en mitj del bélich clamor. ¿No es per ventura la vista de las naus, sobretot, lo que conté 'ls troyans, per mes que 's creguin victoriosos? ¿No es aixó que has dit, donchs, assegurar nostra ruina? ¿Com vols que 'ls Grechs resisteixen l' embestida, metres tirarem al aygua 'ls vaixells? Veuran al enemich darrera d'ells y abandonarán lo combat precipitadament. ¡Lo teu consell ¡oh rey dels homes! es, donchs, funestíssim!
—Ulisses, respon lo fill d' Atreo, las tevas greus reprensions penetran en l' ánima meva; pero jo no he ordenat de cap manera als fills dels Grechs que tiren, contra sa voluntat, los vaixells á la mar. Que qualsevol de nosaltres, jove ó vell, esplane aquí un consell millor y estigui segur de que m' omplirá de satisfacció.
—Aquest home que demanas lo tenim prop, esclama 'l belicós Diomedes, y no tindrém de buscarlo molta estona; si voleu créurem sense desdenyarme, perqué só 'l mes jove de tots vosaltres. També jo tmch á molta honra l' ésser decendent de noble sanch y de un pare ilustre: de Tideo, que en Tebas te tancat un, ample tomba. Tres filis valerosos naixeren de Porteo y habitaren en Pleuron, en l' elevada Calidon. Los dos mes grans fóren Agrios y Mélas; lo escuder Eneo, pare de Tideo, sigué 'l tercer, y excedia á tots en valor. Aquest héroe visqué en sa patria; pero 'l meu pare, després de llarchs viatjes, vingé á viure á Argos;'que tal fou la voluntat de Júpiter y dels altres deus. Tideo 's casá ab una de las fillas d' Adresto, y va possehir una espayosa morada, rica en tresors, voltada de camps fértils, poblats d' hermosos caminals formats per arbres fruiters. També tenia Tideo remats de bestiá nombrosos. Aventatjá á tots los Aqueus per la seva destresa en tirar la llansa. Massa que vosaltres mateixos haureu sentit parlar d' aquestas cosas veritables. Ab aixó, sabent que no só d' origen baix y sense valor, no menyspreareu los bons consells que vaig á donarvos:
«Amichs, anémnosne cap al camp de batalla, á pesar dels nostres dolors; que la necessitat es lley. No obstant, conservémnos fora de tret dels darts, perque cap de nosaltres rebe una altra ferida sobre
Pàgina:Iliada (1879).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.
