Pàgina:Iliada (1879).djvu/175

un al altre ab lo dur bronzo. Eneas es lo primer en tirar la seva llansa dirigintla á Idomeneo: aquest, que ho veu, s' aparta de la direcció del dart que desviat vibra clavantse fortament en l' arena, perqué si bé no ha tocat á ningú, ha sigut disparat per una má robusta. Idomeneo allavors acomet á Enomon, li trenca la corassa y li fa sortir las entranyas; lo guerrer, cayent, agafa l' arena ab las mans. Idomeneo li arrenca del cos la prolongada llansa, mes no li pot treure l' armadura, pels nombrosos darts que 'ls Troyans li dirigían. Los seus genolls no tenan ja prou fermesa per permétreli anar á recobrar contínuament la seva llansa, ó per poguer escapar corrent. Combat de prop, pera evitar que'l máten; los seus peus no póden portarlo rápidament fora del camp de batalla. Com recula lentament, Deifobo fa volar cap á n'ell la seva llansa, perque 's troba apoderat de cólera, pero 'l dart se desvia y travessa l' espatlla d' Ascalafo, fill de Marte. Lo guerrer cau en l' arena y agafa la terra ab las mans. Lo fogós y estrepitós deu de la guerra, ignora que'l seu fill more en aquest xocament terrible, sino que assentat en lo cim del Olimpo, sota 'ls núbols d'or, se troba subjectat per la voluntat de Júpiter: los altres inmortals també están detinguts allunyats de la batalla.
Los guerrers rodejau lo cadavre d' Ascalafo; Deifobo li pren lo casco esplendent; mes Merion, igual al fogós Marte, avansa y fereix d' una llansada lo bras del Troyá victoriós; lo casco de forma prolongada se li escapa de las mans y cau á terra ressonant. Merion salta per segona volta com un buitre, arrenca de la ferida la seva llansa impetuosa, la torna á agafar y 's retira entre 'ls seus companys. Polites dona 'l bras á sou germá Deifobo y l' allunya de la batalla deplorable, fins que arriban al lloch ahont sos llaugers caballs, que cuida un escuder, han quedat enrera. Al moment lo carro condueix vers á Ilió á Deifobo, que sospira ab amargor, perque sufreix crudelment, y la sang li surt á raig fet de la ferida. Los altres guerrers continuan lluytant y un inmens clamoreig s' aixeca en la plana. Eneas acomet á Afareo, fill de Caletor, que venia amenassantlo, y ‘l fereix en la garganta ab la seva pica acerada. Lo cap del guerrer se decanta, sense que 'l seu escut ni 'l seu casco se moguen del seu lloch. ¡La mort devoradora s' apodera d' ell!
Toon vol fugir; Antiloco ho veu, salta cap avant, l' alcansa y li obra la vena que corre pe 'l llarch de l' espinada fins á la nuca; li trenca completament. Toon cau d' espatllas á l' arena allargant lo bras vers als seus companys. Antíloco se tira demunt d' ell, vigila per tots cantons y li treu l' armadura. Los Troyans se deturan, vóltan al entorn del fill de Néstor y colpejan lo seu ample escut, mes no poden conseguir ab lo dur bronzo tocar lo seu cos delicat, perque Neptú es qui presserva dels darts á aquest jove guerrer. No obstant, trobantse tan aprop dels enemichs, Antíloco, de cara á n' ells, no