Grechs devant d' Ilió; sols se proposa honrar gloriosament á Tétis y al seu fill magnánim. Neptú, pera encoratjar als Grechs, ha sortit secretament de la mar escumosa; se condol de la seva perdua; y 's indigna contra Júpiter. Los dos ténen lo mateix orígen y 'l mateix pare; pero Júpiter es lo mes gran y l'aventatja en ciencia. Aixis es que Neptú no s' atreveix á socorre als Grechs obertament; y reanima las filas amagantse baix la figura d' algun guerrer.
Aquestos deus han posat en un y altre partit la cadena del violent combat y de la guerra igual per tots, cadena que no 's pot desfer ni rompre. Disputántsela 'ls dos, fan humillá 'ls genolls de molts guerrers.
Encara que 'ls cabells li blanquejan, Idomeneo, animant ab la seva veu als Grechs, acomet als Troyans, y sembra entre ells lo terror; perque mata á Otrioneo de Cabeso, qui, recenment vingut per la nova de la guerra, ha demanat la má de Casandra, la filla mes hermosa de Priam. No ha ofert donatiu per ella, pero ha promés portará cap una gran fassanya: fer recular ais Grechs fins á llunya distancia d' Ilió, á pesar de la seva resistencia. Lo venerable Priam li ha jurat donarli la filla al retorn de la batalla; y, confiant en la paraula del rey, Otrioneo combat ab valentía. Camina ab pas superbiós, Idomeneo estén la seva llansa esplendenta y 'l fereix; la seva corassa de bronzo no 'l pot defendre; ferit del ventre, cau ab estrépit. Idomeneo, gloriantse, esclama:
«Otrioneo, t' alabaria per sobre tots los mortals, si cumplir logresses tot lo que has promés al vell Priam. Tú esperas al retorn de la batalla, casarte ab la seva filla: donchs bé, nosaltres nos encarraguem de enmullerarte y 't cumplirem la paraula. Farem venir d' Argólida la filia mes hermosa d' Agamemnon; serás lo seu espós si ab nosaltres conquistas la gran Ilió. Seguéixnos, vina á nostras naus; vina á contractar lo matrimoni; també nosaltres som sogres generosos.»
Ditas aquestas paraulas, agafa pe'ls peus lo cadavre d' Otrioneo, y 'l treu fora de la violenta lluyta. Frisós per deféndrel, Asios corre á peu devant dels seus corcers, tant aprop d'ells que'n sent la escalfor de 'l alé, y 'l seu escuder los va detenint. Aspirava de tot cor lo desitj de matar al rey de Creta. Mes aquest lo veu venir y ab la seva pica li forada la garganta per sota la barba. Lo bronzo penetra tot enter; Asios cau. De la mateixa manera que en la montanya l' alsina, l' alba esbelta ó 'l pi de elevada soca, cau trencada per l' afilada destral del hábil mestre de aixa que construeix un vaixell, aixis mateix l' héroe ha caigut y jeu estirat devant del seu carro. Jamega y esgarrapa, espirant, l' arena ensangrentada. L' escuder, fora de sentits, d' estupor plé, no té dalit pera girar los caballs y escapar aixis dels colps del enemich. Lo valent Antiloco li pega una llansada. La coras-
Pàgina:Iliada (1879).djvu/172
Aquesta pàgina ha estat revisada.
