Pàgina:Iliada (1879).djvu/170

rion son fidel servidor arriba prop de la tenda ahont va á cercar una llansa. Lo valent Idomeneo 'l crida:
«¡Agil Merion! fill de Molos, lo mes estimat dels meus companys ¿que 't porta fora dels perills de la batalla? ¿estás ferit? ¿la punta de algun dart t' ha rendit? ¿vens á portarme algún misatje? Jo no vinch pas per quedarme aqui, sino que friso pera anar á combatre.
—Idomeno, contesta 'l prudent Merion, vaig á veure si en la teva tenda encara hi ha una llansa; la meva s' ha esberlat en l' escut del ferotje Deifobo.
—Hi trobarás li diu 'l rey de Creta, tantas llansas com pugas desitjarne, una ó una vintena, si vols. Los he pres als Troyans caiguts pe 'ls colps meus y están penjadas en la paret brillanta del soportal, perqué jo puch gloriarme de no haber combatut jamay de lluny. Aixis es que tinch llansas, escuts bombats, cascos y corassas esplendentas.
—Y també jo, diu Merion, tinch en ma tenda y en mon negre vaixell nombrosas despullas de Troyans; pero es massa lluny per anarlas á buscar. També jo m' glorío de no oblidarme jamay de la meva valentía en los combats gloriosos, en los qué sempre 'm trobo en la primera fila desde 'l primer moment en que la guerra esclata. Tal volta en lo fort de la batalla no s' adonará del meu valor qualsevol Aqueu, pero tú crech que 'm coneixes bé.
—Ja sé, replica 'l rey, ja sé lo que vals ¿á qué vé referirme las tevas proesas? Si ara nosaltres tots, los mes braus de'ls Grechs, fossem escullits pera armar una emboscada ¿quí trobaria res á dir de ton coratje ó del vigor de'ls teus colps? Y en una emboscada sobre tot es ahont se coneix l' ardiment del héroes, ahont se posa de manifest la feblesa y l' atreviment: lo cobart muda 'ls colors de la cara á cada instant; no pot contenir l' agitació de la seva ánima, y no pot permaneixer en repós, s' arrupeix, s' assenta en las puntas dels peus; lo séu cor agitat per l' idea de la mort, li batega ab violencia dintre 'l pit; peta de dents. Lo brau no cambia de color, no sentlo mes xich temor; desde que s' ha posat en son siti en l' emboscada, entre 'ls demés guerrers, frisa per trobarse promptementab l' enemich y rompre l' combat terrible.
«Si una llansa't ferís ó una fletxa t'alcancés, te passaría'l pit y may las espatllas, perqué t' trobarias en las primeras filas. Pero no'ns detinguem més aquí á pronunciar discursos en vá, que algú podria fernos cárrech per la detenció. Entra y pren una llansa impetuosa.»
Diu aixó: Merion al igual que 'l atrevit Marte, despenja rápidament de la tenda una llansa de bronzo, y s' ajunta á Idomeneo, impacient pera combatre. Lo mateix que Marte, flagell dels humans, se fica á las batallas, acompanyat del Terror, son fill estimat, robust é intré-