Pàgina:Iliada (1879).djvu/169

que 'ls Grechs recullen. L' ilustre Estiquios y Menesteo, capdill dels Atenienses, retiran á Anfímaco cap á las filas dels Grechs. Los Ayax, guerrers ardents é impetuosos, s' apoderan d' Imbrios. Del mateix modo que dos lleons prenen una cabra de las dents dels gossos y se l' emportan al fons dels esbarserars frondosos, sostenintla ab sa robusta boca, aixis mateix los dos valents Ayax aixecan al Troyá y li treuhen l' armadura. Lo fill d' Oileo, irritat per la mort d' Anfímaco, talla 'l coll d' Imbrios, agafa 'l cap y 'l fá rodolar com una pilota pe 'l campament. Rodolant se para en l' arena als peus d' Héctor.
 Al mateix temps Neptú, ab lo cor irritat per la mort del seu net, víctima en aquesta lluyta terrible, se posa á recorre las tendas y las naus, anima als que troba darrera, y prepara penas dolorosas pe'ls Troyans. A Idomeneo es lo primer á qui troba que deixa á un dels seus companys retirat de la batalla, ferit de la cama pe'l bronzo punxagut. Los seus amichs l' han trasportat y després d' haberlo deixat al cuidado dels metjes, Idomeneo vá á armarse á la seva tenda impacient per pendre part en la batalla.
 Lo poderós Neptú, prenent l' accent de Toas, fill d' Andremon, que en Pleuron y en l' elevada Calidon, regnava sobre tots los Etolis, honrat pe'ls seus pobles al igual d' un deu:
 «Idomeneo, esclama, príncep de Creta ¿en qué han vingut á parar las amenassas que 'ls Grechs no paravan de fer contra 'ls Troyans?
 —¡Oh Toas! respon lo príncep dels Cretenses, si no me enganyo cap dels nostres guerrers ne té la culpa; combatem tots ab constancia; 'l pálit terror no s' ha apoderat de cap d' ells; ni un sol dels nostres, vensut per lo decaiment escusa 'ls perills de la batalla. Mes aixis deu esser lo voler del tot poderós Júpiter ¡vol que 'ls Grechs morin aqui sense gloria, lluny d' Argos! ¡Oh Toas! capdill valerós, disposat sempre á animar als menys decidits, no t' apartes avuy de la batalla; exhorta als guerrers un per un.
 —¡Idomeneo! contesta 'l deu ¡que may mes puga entornársen dels camps d' Ilió, sino que reste aquí per esser joguina dels gossos, tot, aquell qui en aquest perill, abandone voluntariament la batalta! Creume donchs agafa la tevas armas y segueixme, démnos pressa pera intentar tots dos algun fet que siga favorable als Aqueus: dos homes débils reunits tenen valor y nosaltres que no ho som, sabrem atacar fins als mes braus.»
 Diu aixó y 's fica en lo punt mes viu del combat. Idomeneo corre tot seguit á la seva tenda; ha cobert lo seu cos ab hermosas armas; ha pres duas llansas y se 'n vá. Aixis com brilla 'l llamp que'l fill de Saturno, ab sas mans poderosas, llensa desde 'l cim esplendorós del Olimpo quan mostra sou poder als mortals, aixis resplaudeix lo bronzo demunt del pit del héroe, que corre á passos precipitats quan Me-