En lo fons de l' espayosa mar, entre Tenedos y l' aspre Imbros, hi ha una gruta profonda. Neptú hi conduheix los seus corcers, los deslliga, 'ls hi posa al devant un menjar diví, y subjecta 'ls seus peus ab lligaduras d' or, que ells no poden deslligar ni rompre, á fi de que esperen inmóvils lo retorn del seu rey. Ell se 'n va á l' armada dels Argius. Los Troyans, fent grans crits, gros estrépit, en líneas compactas, semblants á la flama ó á la tempestat, segueixen, ab insaciable rabia á Héctor, fill de Priam; esperan pendre 'ls navilis, y al voltant d' ells matar á tots los Grechs.
Mes lo deu que conmou la terra ha sortit de las onas pera animar als vensuts; pren la figura, l' infatigable veu de Cálcas, y 's dirigeix als Ayax, que 's mostran plens d' ardor:
«¡Braus Ayax, salveu l' armada! Recordeuvos de vostre valentia y no deixeu que s’ apodere de vosaltres lo pálit terror. En cap altra part tinch por del bras victoriós de nostres enemichs; si en tropell han escalat la muralla, 'ls Grechs los detindrán; aqui solament me temo que siguem desgraciats, aqui ahont mana aquest héroe plé de rabia, Héctor ardent com la flama. ¡Se vanagloria d' esser fill del tot poderós Júpiter! ¡Ah, tan debó que una divinitat pogués inspirar vos perque li oposesseu vostres pits forsuts, y refer l' ánim decaigut de nostres guerrers! A pesar de la seva impetuositat, no tardarian en ferlo recular fins lluny de vostres vaixells, per mes que 'l rey del Olimpo l' hi infundeixi ardiment.»
Ditas aquestas paraulas, Neptú toca als dos ab son ceptre, 'ls anima d' una forsa portentosa, y dona agilitat als seus membres. Tal com lo rápit esparver empren son vol desde 'l cirn d' una roca espadada, y 's precipita á la plana á la persecució d' un feble aucell, del mateix modo, deixant als héroes, s allunya ‘l deu, á qui 'l fill d' Oileo es lo primer eü reconeixe:
«¡Fill de Telamón! esclama aquest, sens dubte algun dels inmortals, morador del Olimpo, ha pres la figura del adiví pera ordenarnos reanimar la guerra prop dels vaixells. Aquest no es pas Cálcas, intérprete dels auguris; ho judico per las senyals que darrera seu deixan los seus passos mentres s' allunya; es fácil de reconeixe á una divinitat. Sento per altra part, en mon pit, que 'l cor me batega pe 'ls combats; los brassos y 'ls peus al mateix temps s' agitan.»
Ayax, fill de Telamón, li respon en aquestos termes:
«També sento com tú que las mans invencibles tremolan d' ardor al voltant de la llansa; la forsa m" aumenta y 'ls peus me saltan. Friso pera lluytar cos á cos ab Héctor, qual valentia es infatigable.»
Aquesta es la seva conversa; s' alegran del combat pe 'l que Neptú acaba de comunicalshi 'l desitj. Entretant, en las últimas filas lo deu encoratja als demés Grechs, que, prop dels llaugers vaixells, reaniman son propi cor. La fatiga ha enervat los seus membres, y un
Pàgina:Iliada (1879).djvu/166
Aquesta pàgina ha estat revisada.
