meon, fill de Téstor; lo fereix y tira cap á n' ell mateix l' arma clavada; l' Aqueu, arrastrat, cau de cara en terra y al seu demunt la seva armadura guarnida de bronzo, ressona. Sarpedon allavoras agafa ab la seva má forsuda un marlet y tot enter lo fa caure als seus peus; lo mur queda desguarnit; lo camí está obert pels sitiadors.
Ayax y Teucro s' tiran cap á Sarpedon; Teucro l' encerta al mitj del pit ab una fletxa que s' espunta al tocar lo talabart brillant del ample escut; perqué Júpiter aparta del seu fill la Parca y no permet que more prop dels vaixells. Mes Ayax se li acosta y li pega llansada al mateix escut; la punta d' acer lo travessa y á pesar del seu ardor l' héroe se sent vivament repelit; recula á algunas passas de la muralla; no obstant, en compte de retirarse del combat, espera de tot cor alcansar la victoria. Se gira y exhorta als Licis.
«¡Oh Licis! ¿perqué deixeu mimvar vostre impetuós valor? M' es difícil á mí, per molta que siga la meva forsa, després d' haber destruit tot sol lo baluart, obrir lo camí fins als vaixells. Seguiume donchs tots jnnts; l' esfors reunit del major nombre, es lo més poderós.»
Diu aixó: 'ls seus companys, temerosos del enuig del seu rey, atacan al seu entorn, ab major furor. Los Grechs, pel seu cantó, desde l' interior de la muralla reforsan las sevas falanges, y travallan desaforadament; y aixis los valents Licis á pesar d' haber romput la muralla, de cap manera 's poden obrir pas fins als vaixells; los belicosos Grechs los detenen pero tampoch poden allunyarlos de la bretxa d' ensá que s' hi han acostat. Del mateix modo que dos homes, en desacort per la partició d' un camp comú, van ab la mida á las mans y perqué cada part siga igual se disputan fins lo mes petit espay; aixis mateix los combatents lluytan, separats tan sols per la muralla. ¡Oh, quants grossos escuts y quants de llaugers son trencats demunt del pit dels héroes! ¡Desgraciats los que volen fugir y donan l'espatlla al enemich! No tarda 'l bronzo en destrossarlos; fins n' hi ha que sou ferits á través de l'armadura. Per las torres y pels marlets hi regala sanch dels Grechs y dels Licis. Aquestos s' esforsan en vá pera fer fugir als sitiats: en una y altra part se sostenen ab igualtat. Aixis com las balansas d' una pobra travalladora que animada d' equitat, tenint en un cantó 'ls pesos y en l' altre la llana, sosté 'ls plats de la balansa y afina 'l pés, á fi de treure per las sevas criaturas un mesquí salari, aixis mateix se conserva l' igualtat de la lluyta, fins que Júpiter colma de gloria al fill de Priam, que es lo primer en passar la muralla dels Grechs. Aquest héroe crida ab veu atronadora:
«¡Avant, braus Troyans! ¡rompeu la muralla y llanseu demunt las naus lo foch devorador!»
Aixis parla pera donárloshi valor: tots lo senten y tots se tiran en tropell cap á, la muralla, y pujan fins als marlets ab la llansa en la má. Al mateix temps Héctor arrenca una pedra punxaguda, y am-
Pàgina:Iliada (1879).djvu/163
Aquesta pàgina ha estat revisada.
