Pàgina:Iliada (1879).djvu/162

pre á fi de penetrar en lo campament! Allavors Menesteo envia á Ayax l' heralt Toótes.
«Ilustre Toótes, li diu, corre, ves á cridar al diví Ayax, ó mes hé als dos Ayax, que es lo millor que podem fer; perqué aqui te d' esser la nostra ruina. Los capdills dels Licis avansau cap á nosaltres ab la rabia que sol apoderarse d' ells en las crudels batallas. Mes si aquestos dos héroes també 's troban ficats en la lluyta penosa, porta al menys al gran fill de Telamón y á Teucro, valerós arquer.»
L' heralt, obedient á semblants ordres, corre muralla enllá, s'ajunta ab los Ayax, y tot seguit los hi diu:
«Ayax, ilustres capdills dels Grechs, acorassats de bronzo, lo fill de Peteos, deixeble de Júpiter, m' envia prop de vosaltres; aneu al socors d' ell, tots dos, encara que no siga mes que per un moment, si es que podeu seguirme. Es lo millor que 's pot fer; perqué per aquell cantó será la nostra ruina. Los capdills dels Licis avansan cap allí, ab la rabia que sol apoderarse d' ells en las crudels batallas. Mès si també vosaltres us trobeu ficats en lluyta penosa, que 'l gran fill de Telamón al menys vinga, acompanyat de Teucro, valerós arquer.»
Lo gran Ayax obeheix, y diu rápidament al fill d' Oileo:
«Ayax, mantente ferm aqui ab lo valent Licomedes; no pareu d' animar un moment als Grechs á combatre ab constancia. Jo me n' vaig allá abaix á pendre part á la lluyta, y retorneré tant bon punt los hage deixat fora de perill.»
Ditas aquestas paraulas, Ayax, fill de Telamón, se 'n vá juntament ab Teucro fill del mateix pare que ell. Pandion los segueix, portant l' arch reforsat. Quan per l' interior del baluart arriban á la torre que está defensant lo magnánim Menesteo, 'ls Aqueus se troban fortament apretats; perqué 'ls ilustres reys y capdills licis pujan al assalt semblant un negre remolí. De sobte 'ls dos se tiran á la lluyta per combatre ab ells cara á cara y 'l crit de guerra ressona per l' espay.
Ayax, lo primer de tots, mata á un dels companys de Sarpedon, lo magnánim Epicleo. Lo toca ab una grossa pedra tosca, que, en l' interior del mur, estava ajeguda prop d' un marlet, tal que ab los seus brassos un home, dels que ara existeixen, ab tota la forsa de la juventut, apenas hauria pogut alsar de terra; Ayax l' aixeca y la tira desde aquella alsada; romp lo casco de quatre conos, y aixafa tot lo cervell del Lici. Aquest, á la manera d' un busso, cau de la torre, y la vida abandona la seva ossamenta. Teucro al mateix moment, desde 'l cim de la muralla, repara descobert lo brás del valent Glaucos, que escala 'l mur; lo fereix ab una fletxa y 'l posa fora del combat. Glaucos, amagantse, 's desllissa per terra, á fi de que cap dels Aqueus lo vegi ferit y se 'n fasse mérit en veu alta. Un viu sentiment s' apodera de Sarpedon al instant mateix que se 'n adona; mes per aixó no deixa de combatre; ab la seva llansa pot alcansar á Alc-