Pàgina:Iliada (1879).djvu/150

sota té dos peus y á cada costat dels dos hi menjan dugas colometas d' or. Qualsevol que no sigués Néstor, quan la copa es plena, difícilment l' aixecaria; ell la maneja ab facilitat. La jove esclava, hermosa com una deesa, hi tira aigua y ví de Pramnios; ab un ratllador de bronzo hi fa caure en pols formatje de cabra, y espargeix, per demunt d' aquesta barreja, farina blanca. Quan ha preparat aquesta beguda, invita 'ls héroes á beure; beuhen y un cop han satisfet la set devoradora, parlan entre ells y gosan en sa conversa.
Al moment Patroclo, parescutá un deu, 's presenta á l' entrada de la tenda; l' anciá 'l veu, s' alsa del seu rich silló, l' agafa per la má y 'l convida á seure, mes Patroclo s' hi resisteix y li diu:
«Venerable deixeble de Júpiter, no es ocasió de descansar; no puch accedir á lo que 'm proposas. Es irascible y fort de génit l' héroe que m' envia per preguntarte quin combatent es lo qui has portat ferit del camp de batalla. Pero ja 'l reconech, veig que es Macaón, pastor de pobles; es precís, donchs, que me 'n entorne al costat d' Aquiles pera cumplir lo meu misatje. Massa sabs, oh Néstor, com es terrible aquest héroe; aviat tindria per culpable al ignocent.»
—¡Ah! esclama l' anciá, ¿á qué vé aquesta pietat d' Aquiles pe'ls Grechs que 's veuhen ferits per las sagetas enemigas? ¿Per ventura sab la gran calamitat que pesa sobre l' armada entera? Los mes valents están ajeguts en las sevas naus, contusos ó ferits. L' esforsat fill de Tideo, Diomedes, está ferit d' una fletxa: una llansa ha tocat á Ulisses; un altra á Agamemnon. Aquest qu' estás veyent aquí, acabo de portarlo del combat, ferit per un dart que l' arch d' un enemich ha disparat. Mes Aquiles, ab tot y 'l seu valor, no te pe'ls Argius inquietut ni compassió. ¿Continuará ab los brassos plegats, fins y á tant que prop de la platja, á pesar dels esforsos dels Grechs, sos vaixells llaugers siguin entregats al foch devorador, y ells mateixos siguin exterminats? No conservo pas la forsa que tenia un jorn en los meus membres flexibles. No 'm trobo en ma florida jovenensa ¡No tinch aquell vigor que tenia quan una discordia sangrenta s' aixecá entre 'ls de Pilos y 'ls Epeos per motiu d'una presa de grossos remats! Allavors vaig fer caure al pes dels meus colps á Itimoneo, valent fill d' Hiperoco. que habitava en Elide, quan me li vaig emportar per represalias sos propis bous. Ell los volgué defendre, mes ferit per la meva llansa, caigué en la primera fila; sos salvatjes companys emprengueren la fugida, nosaltres varem emportárnosen del camp de batalla un inmens botí: cinquanta remats de bous, altres tants de ovellas, altres tants de porchs, y altres tants y nombrosos de cabras; cent cinquanta eugas de color clá y nombrosos poltros de cria. Portárem nostra presa fins á la ciutat de Pilos, ahont hi arribárem de nit. Neleo va alegrarse ab tota l' ánima; perque era la primera vegada que jo habia anat á la guerra y l' éxit habia sigut gran. Al espun-