Pàgina:Iliada (1879).djvu/149

Alexandre se 'n adona y dispara 'l seu arch; la fletxa fuig y 'l fereix de la cuixa dreta: tot seguit la pica 's trenca y la fletxa se li queda dins, la cuixa s' infla; l' héroe, pera evitar la mort, s' apressura á internarse en las filas dels seus companys, esclamant ab veu atronadora:
«Amichs, capdills y reys dels Argius, feu cara als Troyans; deteniuvos, allunyeu d' Ayax la negra mort, perque 'ls darts lo cubreixen y dubto que puga escapar d' aquesta horrible batalla. Defengau, donchs, al gran fill de Telamón.»
Aixis parla Euripilo ferit; al seu entorn los seus companys s' ajuntan resguardantlo ab l' escut, y alta la llansa; Ayax corre á reunirshi y planta cara als Troyans.
Mentres aquestos lluytan, ab l' ardor de la flama, las eugas, plenas de suor, del fill de Neleo, portan del combat á Macaón, pastor de pobles. Aquiles ho veu, perque dret á la popa de son espayós navili, contempla tan crudel trevall, desordre tan deplorable. De sobte l' héroe crida al seu company Patroclo; la veu penetra fins á las tendas, y surt d' ellas Patroclo, parescut á Marte. ¡Aquest fou lo primer pas de la seva desgracia!
Patroclo pregunta á son amich:
«¿Perqué 'm cridas, fill de Peleo? ¿Es que 'm necessitas?»
Aquiles, dels peus llaugers, li contesta:
«Noble fill de Menecios, amich lo mes estimat de la meva ánima, ja veig als meus genolls los Grechs humillats; puig pesa demunt d' ells un poderós perill. Corre, donchs, Patroclo, favorescut de Júpiter, y pregunta á Néstor: ¿Quin es lo capdill que condueix ferit fora del camp de batalla? La seva talla es la de Macaón, fill d' Esculapi; mes no puch distingir las sevas faccions, y 'ls caballs ardorosos l' allunyan de la meva vista.»
Diu aixó: Patroclo, obehint al seu company estimat, corre á través del campament y de la flota dels Grechs.
Mentrestant Néstor arriba á la seva tenda y baixa del carro ab lo fill d' Esculapi. Mentres que un dels esclaus del anciá, Eurimedon, deslliga 'ls corcers, los héroes s' assecan la suor que ls hi habia mullat las túnicas, posantse á rébrer de plé la brisa de la mar; entran despres á la tenda y s' assentan en dos sillons. La ròssa Hecamedes los hi prepara una beguda. Filla del magnánim Arsinoo, l' anciá va portarla de Tenedos, quan Aquiles va destruir tal ciutat; los Grechs allavors li esculliren, perque sobresortia entre tots en los consells. Arregla ella al seu devant una taula hermosa y ben travallada, ab peus de llapislázuli; hi posa primerament una plata de bronzo que conté mel fresca, cebas olorosas, abundancia de ví y farina sagrada; despres hi posa una copa magnífica que l' anciá va portar de son palau. Adornada de claus d' or, té quatre ansas, y per