Pàgina:Iliada (1879).djvu/145

mentres que Páris, rient de tot cor surt del amagatall y esclama vanagloriarse:
 «Estás ferit; no he deixat anar una fletxa inúltiment. ¡Ella se t' hagués clavat en lo ventre! Moririas, y 'ls Troyans allavors respirarian, ells que devant teu están plens de terror, com las cabras baladoras devant d' un lleó.
 —Arquer insolent, respon sense conmóures lo robust Diomedes, orgullós de ta habilitat; seductor de donzellas, ¿per qué no vens cara á cara ab mí á probar nostras armas? Veurias allavors fins ahont son bons lo teu arch y 'ls teus darts nombrosos. M' has rascat lo peu y te 'n vanaglorias; y jo no 'n faig mes cas que 'l que 'n faria si alguna dona ó alguna criatura aturdida m' hagués ferit. Es un dart que no dú mes forsa que la d' un home cobart y despreciable; los meus mossegan mes fort. ¡Desgraciat d' aquell que reb los mes débils d' aquestos! Al instant pert la vida; la seva jove esposa 's desfigura 'l rostre, y las sevas criaturas quedan órfanas; la seva sanch enrojeix la terra y la corrupció 'l consumeix, rodejat d' aucells de rapinya y no de donas.»
 Acabat de dir aixó, Ulisses corre y 's posa al seu devant. Allavors ell s' asseu al darrera y s' arrenca del peu lo dart punxagut; al mateix moment la ferida li causa intolerables sufriments. Puja al seu carro y mana al escuder que 'l condueixi vers als vaixells; perque 'l seu cor queda afligit. Ulisses resta sol. Cap dels Grechs l' ajuda; tots han fugit. S' afligeix y parla aixis á son magnánim cor:
 «¡Desgraciat de mí! ¿qué faré? ¡Tremolar devant d' aquesta munió y fugir! Certament seria un gran mal. ¡Quedar presoner aquí tot sol! Aixó fora pitjor encara; perque 'l fill de Saturno ha fet fugir als demés Grechs. ¡Oh cor meu! ¿per qué rahonar aixís? ¿No sé bé que tan solament lo cobart s' allunya del perill? Lo valent guerrer no té mes que un sol deber: combatre ab constancia, tant si ell causa feridas com si reb los colps del enemich.»
 Mentres s' agitavan aquestos pensaments en son esprit y en la seva ánima, las líneas dels troyans, armats d' escuts, marxan demunt d' ell, lo rodejan, y tancan en mitj d' ells la seva ruina. Del mateix modo, quan joves cassadors y gossos llaugers persegueixen al singlá, la bestia furiosa surt del fons del esbarzerar afilant las sevas defensas blancas en sas barras encorvadas, los cassadors se disposan en cercle, y, á pesar del aspecte horrible de la fera, á pesar del seu petament de dents, no li deixan sortida per cap punt: aixis mateix los Troyans corren furiosos al entorn d' Ulisses, favorescut de Júpipiter. L' héroe salta, empuuyada la llansa, y fereix primerament al valeros Delúpito; mata després á Toon y á Ennomo. Quersidamas allavors baixa del seu carro; Ulisses, per sota del escut, lo fereix del ventre; cau estés y esgarrapa la terra ab las mans. Lo rey d' Itaca